dilluns, 26 d’octubre del 2009

Anàlisi d'un anunci







•1. Explicar-ne la història que ens transmet (lectura de la informació explícita)
Una nit de tempesta tots els ninots i joguines del nen tenen por i decideixen refugiar-se al cotxe. Al matí següent quan la família es disposa a embarcar-se en el cotxe, obren el maleter del vehicle i troben tots els ninots ben col•locats.
La reacció del pare és mirar al nen pensant que ell havia posat les joguines al cotxe. Però el nen contesta als amb una mirada d’indiferència perquè ell no sabia de la presència d’aquests al vehicle.
La reacció de la mare al observar la cara del seu fill és moure els seients del cotxe cap endavant per poder introduir l’equipatge al cotxe sense haver de treure les joguines.
Aquest anunci ens vols demostrar que en aquest vehicle hi ha espai per a tot, que no cal treure coses perquè en càpiguen unes altres.

•2. Anàlisi dels aspectes formals: decorats, enquadraments, colors, música, ritme, etc.
En aquest anunci s’aprecien dues tonalitats de colors, primerament i durant els 29 primers segons, hi apareixen les tonalitats mes obscures i fredes perquè és una seqüència gravada durant una nit de tempesta. El pla utilitzat durant aquest temps és un pla sencer que mostra tot el subjecte sense donar gran importància al que l’envolta si no a la processo de joguines cap al cotxe. Els decorats no s’aprecien amb gran exactitud però podem observar que l’habitació està plena de joguines amb prestatges i un llit, representa l’habitació d’un nen. Així com el rebedor té un estil més clàssic.

Des del segon número 29 fins al 36 és quan es representa l’embarcament al cotxe. En aquesta escena ja és de dia i per lo tant els colors utilitzats són càlids. Hi ha una combinació de diferents plans, entre ells el que més destaca és el pla detall que apareix tres vegades.

La darrera part està rodada en un carrer i la tonalitats de colors empleats és grisa i blancs encara que també hi destaca el verd dels arbres. El pla utilitzat és el pla general ja que no només es pot apreciar el vehicle si no també l’entorn que el rodeja i acaba amb un primer pla d’un porquet que s’ha quedat fora del cotxe i comença a corre radera d’ell.

• 3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten En aquest anuncia hi ha quatre personatges principals: els ninots i les joguines són els elements que aporten vitalitat i innovació a la trama. Els seus colors criden l’atenció de l’espectador.
El nen representa la innocència perquè no sap com han arribat els ninots al cotxe i quan el para el mira en comptes de discutir fa una mirada innocent i evita que els pares s’enfadin amb ell.
Els parés són joves, imposen disciplina però són permissius en tant que deixen les joguines dins el vehicle pensant en els seu fill.

• 4. Anàlisi del discurs verbal: text, eslògan...
En aquest anuncia hi ha absència de diàleg però la banda sonora dels primers 29 segons contextualitza la imatge sense que fes falta el diàleg, perquè explica el que està passant i perquè els animals van cap al cotxe.
L’absència de lletra durant els 7 segons següents posen de manifest que les mirades i les imatges poden transmetre la suficient informació. Però també deixa a l’expectativa del públic la continuació de la història amb aquet xiulet.
Finalment apareix una veu en-off que ens indica el nom del producte i sobre la tornada de la cançó diu “La familia al poder”.
Aquest eslògan ens mostra la importància que per aquesta companyia automobilística té l’amplitud del vehicle perquè pugi cabre tot el que l’usuari desitja.

• 5. Valoració personal de l'anunci
Aquesta anunci no és un anunci que commocioni perquè la seva funció és vendre un cotxe però si que és un anunci que transmet positivitat. La cançó és molt fàcil i això fa que l’audiència és quedi amb la lletra i faci promoció de l’anunci sense adonar-se’n.
La història que narra aquest anunci és molt maca i seria un anunci per estar-s’hi una estona reflexionant sobre la importància de reunir a tota la família i no deixar-se ningú fora. I per altra banda aquest és l’anunci de SEAT més creatiu i entenedor que ha creat en molt de temps, encara que el nou anunci d’aquest mateix model també és molt maco.


Per què les següents expressions es poden considerar tòpics?

• 1- Una imatge val més que mil paraules
Moltes vegades podem pensar que una imatge explica millor que les paraules perquè podem veure recollida informació que percebem a través de la vista. Però val a dir que en determinades ocasions són més útils les paraules.


Per exemple en aquesta imatge: sembla que els infants fulgeixin dels soldats però en realitat estan fugint de la bomba que ha caigut i concretament la nena s’està cremant. Perquè la bomba contenia un líquid que comença a cremar des del moment en que toca amb la pell.

• 2- Davant de la televisió el receptor el passiu
El receptor no actua per tal de poder interioritzar la informació sinó que simplement es planten davant la pantalla i observen seqüència d’imatges més o menys importants.

• 3- La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència
Els espectador pensem moltes vegades que el que veiem a la televisió és el correcte per això interpretem aqueta violència com a una acció justificada i en cada situació semblant reaccionem de la mateixa manera.

• 4- La televisió és un mitjà generador de “modes” (modes, a què fa referència?)

• 5- La televisió es una finestra oberta a la realitat
Moltes vegades aquest tòpic no es compleix perquè no podem concebre la televisió com una finestra perquè moltes vegades ens mostren països o cuitats del quals només mostren la cara bona, la riquesa, la classe mitjana i els més necessitats que també estan presenta a la cuitat o país cauen en l’oblit. En aquest moment és quan no es considera la televisió com una finestra.

• 6- Els mitjans insensibilitzen les consciències
Al veure moltes vegades una seqüència d’imatges semblants el cervell s’immunitza i no mostra ni rebuig ni cap sentiment cap a aquestes imatges. Per exemple les imatges dels països del tercer món ja les concebem de forma natural i som insensibles, no reaccionem.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

dissabte, 24 d’octubre del 2009

COED (23 oct)

Descripció:
A la sessió de COED d’aquest Divendres hem escoltat la lectura d’un poema i hem tractat el tema del debat.

El poema era de Miquel Martí i Pol i feia una descripció sobre els paletes. Ens han presentat la Lliga de Debats Vives on hi participen 20 universitats dels països catalans i debaten sobre temes d’actualitat. El visionat de la IV final entre les universitats Pompeu Fabra i la Universitat de Barcelona ens a servit per saber i com s’ha de dur a terme un debat que tenim com a pràctica de classe en grups de 5.

Reflexió:
El poema cada dia m’agrada més perquè és com un moment per a relaxar-se, a la classe tothom calla per escolat un poema que la mestra Lluïsa Cirera llegeix. El visionat d’un debat ens ajudarà a saber enfocar el nostre debat així com ha saber utilitzar el vocabulari adequat lliure de barbarisme i col·loquialismes.

He estat buscant poemes i he pogut observar que trenquen l’estereotip que jo en tenia. Hi ha poemes de tota mena i amb tot tipus de vocabulari. He seleccionat un poema de Miquel Martí i Pol que expressa moltes coses que hem passen pel cap:

L'AMOR de Miquel Martí i Pol

Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?

És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.

Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.

Ampliació:
La web de la Xarxa Vives és una web molt completa on explica tot sobre els debats amb vídeos, accés directe a les altres universitats, etc. He mirat el debat del 2009, la V edició del concurs i aquí en deixo el link:

Final de la V Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives

divendres, 23 d’octubre del 2009

Emilio Catalayud - Clase magistral 1 , Clase magistral 2

Seminari 1 (23 oct)

Descripció:
A la jornada de Seminari d’avui hem tornat a tractar tres temes diferents o millor dit hem fet tres activitats diferents. El treball del llibre “Va de mestres”, la presentació de la revista i hem parlat dels mestres que han sigut importants durant la primària.

L’entrega del treball del llibre “Va de mestres” a servit per poder expressar en veu alta i compartir amb els companys el moment més emotiu del llibre així com també hem parlat sobre el que més ens a sorprès de la lectura i m’ha agradat molt la reflexió que ha fet la companya Sara Olmo “A mi el que m’ha agradat es que el llibre m’hagi agradat”. És una citació plena de sinceritat i sorprèn el saber que un llibre obligatori pot fer canviar la visió sobre la lectura.
El nostre company Cristian Cubillo a presentat la revista “Perspectiva escolar” amb l’entrega d’una fitxa resumint el contingut de la revista. El tema de debat d’aquesta revista no hem pogut dur a terme perquè hem llegit un article “Elogi de les mans”, l’article és la crònica d’un llibre on l’autor d’aqueta opinió intenta vendre’ns el llibre.

La continuació de la lectura dels mestres que ens han marcat ha sigut emotiva perquè t’adones que cada escola té la seva metodologia i cada infant el seu record. No s’ha repetit cap motiu pel qual un alumne conserva un record del mestre però és emotiu pensar que això també ens pot passar.

Reflexió:
La sessió de Seminari d’avui ha servit per poder dialogar i expressar les nostres opinions sobre diferents temes així com escolar les intervencions dels altres companys. El llibre “Va de mestres” m’ha servit per poder veure reflectides les meves pors però també hi ha capítols que encara hem motiven més per exercir aquesta professió que està clar que no és una professió qualsevol, si no una vocació.

La lectura de les redaccions sobre els mestres que ens han marcat la vida m’ha agradat molt perquè cap company a coincidit a l’hora d’argumentar però m’ha omplert com a persona el pensar que d’aquí uns anys, si tot va bé, els alumnes recordaran de mi i espero poder exercir la meva vocació com a metres igual que va fer la Marina.

Ella era una mestra especial algú a qui mai oblides i possiblement va ser ella la causant d’aquesta gran elecció. Sempre et marques un llistó i el meu va ser: ser com ella. Encara estic en procés però espero ser com ella o fins i tot millor.

Seminari 1



Albert Guix, Cristian Cubillo, Eva Ladevesa, Natalia Carrique

Sara Olmo, Lluïsa Cirera, Laura Sanchez, Maria Perez, Edu Santos, Maria Garcia

Paula Antonell, Irene Recio, Anna Espanyol, Aylen, Monica Gutièrrez

dijous, 22 d’octubre del 2009

Seminari 1 (21 oct)

Descripció:
La sessió de seminari ha sigut molt entretinguda i variada. Avui hem seguit amb les exposicions dels objectes personals, dos companys han dut a terme l'exposicó d'una noticia actual sobre l'educació, hem començat la presentació de revistes educatives i finalment hem redactat i llegit sobre la nostra experiència educativa com a alumnes.

L'exposició d'un objecte personal l'han fet quatre companys. La Nàtalia ha presentat el seu primer aparell corrector d’ortodòncia. Ens a narrat la seva experiència amb l’ortodòncia així com el problema que tenia. La Irene ha exposat l'objecte més diferent fins al moment, era una cançó que la seva cosina petita l'hi va cantar acompanyada del seu tiet pel seu divuitè aniversari. L'Aylen ens a explicat una història que mostra la devoció de certes persones, la verge de Lourdes els va protegir d'un accident que podia haver acabat molt malament. I finalment l'Eduard a presentat una samarreta amb un dimoniet, era un objecte que guardava doble significació. El dimoniet era un record de l'avia i la samarreta del seu millor amic.

Avui hem començat tres noves activitats a classe. Una de elles era la presentació d'una Revista, avui ho ha fet la companya Anna Espanyol i a presentat una revista que es diu "Aula de innovacions educativa" creada l'any 1992 i es pública mensualment. El Cristina Cubillos i l'Albert Guix han exposat dos noticies sobre l'actualitat educativa: "La educación, principal arma para luchar contra la violencia" que exposa que les dones amb estudis "son menos dadas a creer que existen circunstancias que justifican la violencia del hombre contra ellas". I "La jornada intesiva es cosa pública" aquest article tracta sobre la subvenció per part de la Generalitat de Casals d'Estiu perquè els nens que fan jornada intensiva no estiguin desatesos.

Reflexió:
La sessió de seminari ha sigut molt dinàmica i això afavoreix a l'intercanvi d'opinions dels grup ja que moltes de les activitats fets han servit per encetar debats com per exemple les noticies. La presentació de la revista serveix que no només les noves tecnologies són eines de comunicació si no que a través d'una revista també podem treballar. Segurament no hagués sabut de l’existència d'aquestes revistes si no fos perquè hem de realitzar un treball.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

dissabte, 17 d’octubre del 2009

COED (16 oct)

Descripció:
Aquesta setmana només hem tingut un dia de COED en el qual vam aprofundir en la llengua oral i escrita que han de saber els mestres.
Ens hem centrat en la part de l’expressió escrita de la qual hem destacat deu apartats. D’aquests deu apartats, sis són iguals que els de l’expressió oral:
- Correcció ortogràfica
- Estructuració del text
- Puntuació
- Riquesa de vocabulari
- Precisió del significat
- Absència de barbarismes
- Ús de frases fetes i refranys
- Morfosintaxi genuïna
- Ús correcte dels verbs
- Cal·ligrafia i pulcritud

Vam fer una activitat sobre la rondalla i la llegenda en la que havíem de saber diferenciar-les i escriure'n alguna llegenda que sabéssim. Vam haber de responder a aquestes preguntes:
- Teniu algun llibre de rondalles?
- Sabeu d’algun autor que s’hagi dedicat a recollir-les?
- Diferència entre rondalla i llegenda?
- Coneixeu alguna llegenda vinculada al territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?

I finalment la nostra mestre Lluïsa ens va llegir un poema molt maco sobre la tardor.

Reflexió:
Hem sembla adequat que tractem la llengua d'aquesta manera perquè encara que només siguem al primer curs també hem de començar a centrar-nos en la nostre eina de treball, el llenguatge tant oral com escrit.

Ampliació:
Ampliaré l'entrada al bloc amb un poema d'Àngel Guimerà sobre la tardor i la diferència entre ronddalla i llegenda.

Les fulles seques d'Àngel Guimerà


Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig! Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!

La llegenda segons el institut d’estudis catalans són narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
I la rondalla és una narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Contar rondalles les vetlles prop del foc.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

COED (5-9 oct)

Descripció:
A l’assignatura de comunicació oral, escrita i digital impartida per la Lluïsa Cirera aquesta setmana hem realitzat dos treballs diferents. El Dilluns vam treballar la descripció mitjançant diferents fragments de diverses obres literàries. Amb aquesta informació i exemples podem ampliar els nostres recursos a l’hora de dur a terme una descripció física, personal, d’un lloc, etc.

I divendres vam treballar l’expressió escrita i oral que els mestres necessiten dominar extraordinàriament per poder treballar, perquè el llenguatge és l’eina de treball.
Dins l’expressió oral hi ha nou apartats diferents:
- Correcció fonètica
- Fluïdesa
- Entonació i pauses
- Riquesa de vocabulari
- Precisió del significat
- Absència de barbarismes
- Ús de frases fetes i refranys
- Morfosintaxis genuïna
- Ús correcte dels verbs

També vam repartir els treballs i altres en el calendari escolar i vam acabar de concretar tots els treballs que hem de dur terme al llarg del trimestre. Aquests són; l'exposició del territori, en parelles; el debat, en grups de cinc; l'exposició del "Qui ets tu?" i finalment l'exposició d'una rondalla, llegenda o poema.

Reflexió:
Treballar amb material didàctic és un mètode que m’agrada perquè no és tan monòton com prendre apunts i a l’hora d’estudiar es interessant tenir exemples. Per a la descripció, el que vam treballar a classe ho hem pogut aplicar.
L’eina dels mestres és el llenguatge per això COED és una matèria de gran importància que ens serveix per tots els àmbits.

divendres, 9 d’octubre del 2009

Qui és ella?


Les noies interessades en la moda que inclou els complements i demés potser us heu fixat en ella. No se si la passió de la meva amiga són les sabates però sinó ho és així ho sembla. En el temps que portem de classe he pogut comptabilitzar més de deu parell de sabates als seus peus, cal afegir també que sempre que pot intenta combinar amb la bossa però això ja és més difícil.


Tant se val si són sabates planes o de taló el que a ella l’importa és combinar amb el seu model, sempre hi ha una excepció i en el seu cas és els Dijous, com que entrem molt d'hora a la facultat sovint no conjuga “correctament” ,però un dia,i més aquell dia és perdonable.


Sempre va acompanyada, mai la veuràs sola, és rossa i alta, per tant,és una persona que destaca, però quan la coneixes, és una persona que t’omple. La Lorena és aquella amiga que necessitava tenir en una gran escola com la universitat. Per suposat que tinc el meu grup però és una persona especial que sap portar una conversa així com comprendre i fer-se estimar.


M’agradaria acabar dient que ella i la Judit són les primeres persones que vaig conèixer a la nova vida que tot just acaba de començar, aquestes persones que són una part important d’aquesta vida universitària.

diumenge, 4 d’octubre del 2009

Seminari 1 (2 oct)

Descripció
És la nostre tercera sessió de seminari i ja han sorgit les primeres llàgrimes. Quatre dels nostres companys han exposat un objecte important per a ells. Hi ha hagut exposicions molt emocionants com la de la Paula (i les seves menorquines) o la de l’anell de compromís de la Laura. L’Albert ha enfocat la seva exposició cap al seu hobby, el cinema amb Hotel Rwanda, i d’aquí a derivat en una conversa entre tota la classe sobre el tercer món, la pobresa i la fam. En Cristian ha portat un trofeu i ens a explicat perquè és tant important per ell i això també ha fet que en Macià plantegés els seus problemes com a entrenador de basquet, al final tota el grup ha acabat donant consells al Macià perquè no tingui problemes amb un dels seus jugadors. I finalment la Maria que ha portat una arrecada en forma de "Mini" que m'ha portat un gran record d'infancia, doncs jo en vai tenir unes de semblants.

Per amenitzar les dues hores de seminari hem llegint un article sobre els mestres als hospitals, no ha donat temps a comentar-lo però és una feina molt dura. Hem parlat del llibre “Va de mestres” i a la majoria de companys els ha agradat.

Reflexió
La sessió de seminari l’he trobat molt amena amb les quatre exposicions i l’article. L’exposició de la meva companya Paula m’ha fet canviar el meu objecte perquè també tractava sobre un record que sempre porto a sobre i només fa un mes i mig del trist desenllaç, així que prefereixo deixar passar el temps. Avui he descobert que no sóc una persona tan forta com pensava així que començo a descartar idees d’on treballar d’aquí a quatre anys i els hospitals ja no estan al meu cap. És una feina molt dura.

Com penjar la conversa al blog?

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.