DESCRIPCIÓ
La sessió de COED (Comunicació escrita, oral i digital) l’hem dedicat a dos activitats. Primerament els companys han realitzat les recitacions corresponents. Avui hi ha hagut poemes, rondalles i contes.
Els poemes han estat recitats per la Clara Boix, l’Anna Español, la Natàlia Carrique,la Judit Carrique, la Mónica de Aro, la Laura Cazorla i pel Carles Costa, el Cristian Cubillos i l’Àngel Caloca. Els companys que han fet un conte han sigut la Linda Camacho, l’Alba Casals i l’Àngel Carrillo i l’Esteve Clop. L’única persona que ha explicat una rondalla ha sigut l’Helena Carmona.
La segona part de la classe l’hem destinada a la realització de dos nous debats. Els dos estaven orientats en la mateixa direcció però el tema era diferent.
El primer debat tractava sobre “L’educació antiga enfront la moderna” i les noies que han dut ha terme el debat han sigut; per una banda, les que defensaven l’escola tradicional, l’Anna Illa, la Sandra Ferrer, la Mireia Toro, la Blanca Vivet i per últim la capitana Sonia Pérez.
Les altres cinc integrants del debat que eren l’Helena San José, la Joana Freixenet, la Cristina Sansalvadó, la Laura Cazorla i la Carlota Montaner, aquesta última era la capitana. Aquestes cinc noies estaven a favor de l’escola actual i rebutjaven l’escola tradicional per la falta de diàleg i l’absència de treball cooperatiu.
El segon debat ha tractat sobre l’autoritat del mestre comparada en dos moment de la història. L’equip que defensava l’autoritat d’anys enrrere eren l’Albert Guix, la Mónica de Aro, la Mónica Gutiérrez, el Cristina Cubillos i com a capitana la Sara Olmo.
Els altres cinc integrants del debat que eren; com a capitana, la Laura Millan, la Sara Garcia, la Paula Antonell, la Maria Pérez i la Ailen Merino. Elles defensaven una educació en que el mestre no fos com el de fa unes dècades perquè aquest limitava la llibertat d’expressió entre altres arguments.
REFLEXIÓ PERSONAL
L’exercici de recitació d’avui ha estat molt bé perquè els companys que ho han fet avui han pogut aprendre dels demés i així no han comés els mateixos errors. Encara que els nervis ens segueixen traint, així que espero que mi no hem passi i pugi fer la meva recitació correctament.
Els dos debats han sigut de temes semblants això a comportat que quaranta minuts escoltant quasi el mateix es fes una mica feixuc. Però l’estructura del primer debat ha estat molt bé perquè han introduït preguntes entre les intervencions. En canvi en el segon debat l’estructura ha sigut una mica més complicada i en molts moments no sabia a quina qüestió estaven responen.
Poder observar totes les recitacions i debats et dóna la possibilitat de poder corregir els errors que tu pots cometre a l’hora que preparar de manera diferent els treballs fixant-hi en els punts febles de la gent.
dijous, 26 de novembre del 2009
Seminari 1 (27 nov)
DESCRIPCIÓ:
Avui no hem tingut seminari purament dit perquè era Santa Cesilia i els alumnes de tercer que cursen l’especialitat de musical ens han ofert un concert del qual tots hem sigut participes. La Coral de Blanquerna ha cantat unes cançons i la que més m’ha agradat és aquesta.
M’ha agradat perquè han utilitzat el somriure per crear una cançó i mai havia pensat que això es podia fer.
Totes les cançons que el públic sabia les cantava però han creat una activitat per a nosaltres. Han dividit l’auditori en A i B. Cada grup seguia una partitura i havíem de cantar el número de cançó que una noia ens marcava.
Aquí està la partitura:
Només una noia de Grau ha actuat i a cantat una cançó la qual et posava els pèls de punta.
REFLEXIÓ PERSONAL:
La veritat es que ha valgut la pena assistir al concert. La majoria de melodies eren maquíssima i l’entrega del tothom a sigut immillorable. Està molt bé que la facultat organitzi aquestes Gales i encara millor si els alumnes de tercer poden vendre butlletes per poder anar de viatge de final de carrera.
Avui no hem tingut seminari purament dit perquè era Santa Cesilia i els alumnes de tercer que cursen l’especialitat de musical ens han ofert un concert del qual tots hem sigut participes. La Coral de Blanquerna ha cantat unes cançons i la que més m’ha agradat és aquesta.
M’ha agradat perquè han utilitzat el somriure per crear una cançó i mai havia pensat que això es podia fer.
Totes les cançons que el públic sabia les cantava però han creat una activitat per a nosaltres. Han dividit l’auditori en A i B. Cada grup seguia una partitura i havíem de cantar el número de cançó que una noia ens marcava.
Aquí està la partitura:
Només una noia de Grau ha actuat i a cantat una cançó la qual et posava els pèls de punta.
REFLEXIÓ PERSONAL:
La veritat es que ha valgut la pena assistir al concert. La majoria de melodies eren maquíssima i l’entrega del tothom a sigut immillorable. Està molt bé que la facultat organitzi aquestes Gales i encara millor si els alumnes de tercer poden vendre butlletes per poder anar de viatge de final de carrera.
dimecres, 25 de novembre del 2009
Metàfores de l'ús de l'ordinador en relació amb l'aprenentatge"
Primerament explicaré una mica cada aplicació o programa que forma part d’aquesta sessió i posteriorment faré la reflexió sobre perquè aquesta composició del quadre associatiu.
JClic
Són unes aplicacions informàtiques que ens proporcionen activitats educatives. Aquestes activitats van emmarcades en temes que podem trobar al currículum escolar. Aquest conjunt d’aplicacions a sigut creat per Java i es pot jugar a través de la xarxa.
El JClic és la modificació i evolució del Clic 3.0 un programari d’activitats que fa més de deu anys que s’utilitzen. Les activitat que trobem a la web poden ser utilitzats per alumes des de 3 fins als 16 anys.
Word (Microsoft Office)
La primera versió va aparèixer l’any 1983 de les mans de Richard Brodie. Word és un processador de textos, que ens permet presentar els textos de manera polida. Està qualificat com a programa interactiu amb el qual es poden modificar textos, permet adjuntar gràfiques, imatges i altres als documents escrits.
WinLogo
Aquest és un programa en que una tortuga es mou mitjançant la utilitat que l’usuari dóna al llenguatge de programació. Les ordres per a que la tortuga es mogui són molt fàcils:
Llapis: per dibuixar
Goma: per esborrar
Girar a l’esquerra (ge) i cal posar els graus: ge 10
Girar a la dreta (gd) i cal posar els graus: gd 20
Avançar (av) més la distància: av 100
Crayon Physics
És un programa simulador en el qual as d’aconseguir el màxim d’estrelles per poder guanyar el joc. Cal construir un camí per a que la pilota arribi a tocar l’estrella de cada pantalla i així acumular-les.
Aquí hi ha un exemple amb un iPhone, en aquest cas ho fan amb el dit però a l’ordinador es fa amb el ratolí.
JClic
Són unes aplicacions informàtiques que ens proporcionen activitats educatives. Aquestes activitats van emmarcades en temes que podem trobar al currículum escolar. Aquest conjunt d’aplicacions a sigut creat per Java i es pot jugar a través de la xarxa.
El JClic és la modificació i evolució del Clic 3.0 un programari d’activitats que fa més de deu anys que s’utilitzen. Les activitat que trobem a la web poden ser utilitzats per alumes des de 3 fins als 16 anys.
Word (Microsoft Office)
La primera versió va aparèixer l’any 1983 de les mans de Richard Brodie. Word és un processador de textos, que ens permet presentar els textos de manera polida. Està qualificat com a programa interactiu amb el qual es poden modificar textos, permet adjuntar gràfiques, imatges i altres als documents escrits.
WinLogo
Aquest és un programa en que una tortuga es mou mitjançant la utilitat que l’usuari dóna al llenguatge de programació. Les ordres per a que la tortuga es mogui són molt fàcils:
Llapis: per dibuixar
Goma: per esborrar
Girar a l’esquerra (ge) i cal posar els graus: ge 10
Girar a la dreta (gd) i cal posar els graus: gd 20
Avançar (av) més la distància: av 100
Crayon Physics
És un programa simulador en el qual as d’aconseguir el màxim d’estrelles per poder guanyar el joc. Cal construir un camí per a que la pilota arribi a tocar l’estrella de cada pantalla i així acumular-les.
Aquí hi ha un exemple amb un iPhone, en aquest cas ho fan amb el dit però a l’ordinador es fa amb el ratolí.
.JPG)
L’ordinador com a alumne correspon al programa WinLogo perquè la tortuga executa les ordres que rep a partir del que escrivim en llenguatge de programació. A l’activitat que vam fer sobre el utillatge químic amb el portal JClic, vam poder aprendre nous coneixements perquè el programa ens proporciona activitats per poder ampliar els nostres esquemes de coneixement. No només et proporciona exercicis també els tutoritza. El Word és una eina que serveix per poder modificar el que l’usuari introdueix, en la seva majoria textos. Així que és l’eina que ens permet treballar un text de diferents formes, incerta imatges, canviar la font, la mesura i altres. Com a simulador tenim el joc Crayon Physics, aquest joc nosaltres guiem una piloteta i és un simulador perquè és un joc que reprodueix activitats que poden dur a terme els usuaris.
Seminari 1 (25 nov)
DESCRIPCIÓ
Després d’una setmana sense fer seminari la veritat es que ja trobava a faltar la petita classe en la qual l’atenció és més personalitzada i tenim major tracte amb els nostres companys. La sessió d’avui ha estat dividida en dues parts.
Primerament hem treballat l’actualitat educativa on les nostres companyes Maria Pérez i Paula Antonell ens han presentat les ultimes noticies i opinions relacionades amb l’educació. Aquesta setmana als diaris han publicat noticies sobre; les pissarres digitals, la setmana de la ciència, el Pla Bolonia, els guetos entre nens en edat escolar i a França un nen de 13 anys havia robat una escopeta per matar als mestres.
El tema que la Maria ha proposat per debatre a sigut: “Creieu que s’ha de donar més importància a altres temes o l’educació és primordial?” Aquesta qüestió deriva de la noticia escollida per presentar . Aquesta critica que les persones donin més importància a certs aspectes com per exemple el canvi climàtic i no es preocupin per l’educació que és el futur.
La Paula ha tractat les TIC i els ordinadors portàtils. “cent trenta centres amb ordinadors portàtils a partir de Gener. Esteu d’acord o no amb la implantació dels ordinadors com a material escolar?” Aquest és un tema que havíem tractat amb anterioritat i del qual ja estàvem més o menys informats.
La segona part de la classe l’hem dedicat a la “setmana de pràctiques”. La Lluïsa Cirera ens ha manat fer una reflexió sobre la setmana passada així com esmentar dues de les visites que més ens van agradar. Jo he esmentat la visita a “La Masia del FCB” i l’escola Sadako.
La primera d’aquestes visites hem va agradar perquè vaig descobrir noves coses sobre un gran club esportiu. El FCB no només s’ocupa de la basant esportiva dels jugadors sinó que també de l’educació. I he esmentat l’escola Sadako perquè em va agradar només entrar. És una escola en que donen molta importància als sentiments, i treballen amb projectes però també introdueixen les TIC en el seu currículum.
Darrerament hem parlat sobre la conferència de Dilluns 16, titulada “Fer de mestre” i a partir d’aquí hem derivat en la posada en comú sobre els apunts. Hem explicat la nostra forma de prendre apunts com també de realitzar esquemes i altres.
REFLEXIÓ PERSONAL
La sessió de seminari d’avui ha sigut molt amena perquè hem tractat diferents temes però destacaria l’activitat sobre la setmana de pràctiques. Poder expressar la nostra opinió sobre la setmana de pràctiques ha estat una cosa positiva perquè hem pogut escolar la visió dels demés com també expressar la nostra.
El compartir la forma de prendre apunts, a mi, personalment, m’ha ajudat a veure que no només hi ha el meu mètode i que si en algun moment no més efectiu puc canviar. Finalment el seguir tractant l’actualitat educativa està molt bé perquè així podem estar informats.
Després d’una setmana sense fer seminari la veritat es que ja trobava a faltar la petita classe en la qual l’atenció és més personalitzada i tenim major tracte amb els nostres companys. La sessió d’avui ha estat dividida en dues parts.
Primerament hem treballat l’actualitat educativa on les nostres companyes Maria Pérez i Paula Antonell ens han presentat les ultimes noticies i opinions relacionades amb l’educació. Aquesta setmana als diaris han publicat noticies sobre; les pissarres digitals, la setmana de la ciència, el Pla Bolonia, els guetos entre nens en edat escolar i a França un nen de 13 anys havia robat una escopeta per matar als mestres.
El tema que la Maria ha proposat per debatre a sigut: “Creieu que s’ha de donar més importància a altres temes o l’educació és primordial?” Aquesta qüestió deriva de la noticia escollida per presentar . Aquesta critica que les persones donin més importància a certs aspectes com per exemple el canvi climàtic i no es preocupin per l’educació que és el futur.
La Paula ha tractat les TIC i els ordinadors portàtils. “cent trenta centres amb ordinadors portàtils a partir de Gener. Esteu d’acord o no amb la implantació dels ordinadors com a material escolar?” Aquest és un tema que havíem tractat amb anterioritat i del qual ja estàvem més o menys informats.
La segona part de la classe l’hem dedicat a la “setmana de pràctiques”. La Lluïsa Cirera ens ha manat fer una reflexió sobre la setmana passada així com esmentar dues de les visites que més ens van agradar. Jo he esmentat la visita a “La Masia del FCB” i l’escola Sadako.
La primera d’aquestes visites hem va agradar perquè vaig descobrir noves coses sobre un gran club esportiu. El FCB no només s’ocupa de la basant esportiva dels jugadors sinó que també de l’educació. I he esmentat l’escola Sadako perquè em va agradar només entrar. És una escola en que donen molta importància als sentiments, i treballen amb projectes però també introdueixen les TIC en el seu currículum.
Darrerament hem parlat sobre la conferència de Dilluns 16, titulada “Fer de mestre” i a partir d’aquí hem derivat en la posada en comú sobre els apunts. Hem explicat la nostra forma de prendre apunts com també de realitzar esquemes i altres.
REFLEXIÓ PERSONAL
La sessió de seminari d’avui ha sigut molt amena perquè hem tractat diferents temes però destacaria l’activitat sobre la setmana de pràctiques. Poder expressar la nostra opinió sobre la setmana de pràctiques ha estat una cosa positiva perquè hem pogut escolar la visió dels demés com també expressar la nostra.
El compartir la forma de prendre apunts, a mi, personalment, m’ha ajudat a veure que no només hi ha el meu mètode i que si en algun moment no més efectiu puc canviar. Finalment el seguir tractant l’actualitat educativa està molt bé perquè així podem estar informats.
dimarts, 24 de novembre del 2009
Recursos i serveis a la Xarxa - Google Cercador-
Aquest servei és un dels més utilitzats per la gent que sovinteja Internet.
La seva utilitat consisteix en cercar webs i portals d'internet amb només teclejar una paraula que faci referència a la pàgina esmentada.
Com expliquem a la presentació, existeixen molts més usos que aquest esmentat, tot i que sigui el més comú.
Podem trobar dins de Google Cercador un apartat de búsqueda intensiva, on redueix el nombre d'entrades si introduïm la paraula clau, el format de l'arxiu que volem trobar, la data de publicació, el autor, el lloc on s'ha publicat, i d'altra informació més específica, per tal d'aconseguir la informació exacta que busquem.
GoogleCercador
View more presentations or Upload your own.
COED (23 nov)
DESCRIPCIÓ:
Avui a la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital hem començat les exposicions de territori. Aquestes exposicions són el treball final del Mòdul 2; Processos i contextos educatius II.
El primer dia han exposat quatre parelles de les quals totes han parlat sobre alguna part dels Països Catalans. Tenim un temps limitat de set minuts i la majoria de persones han utilitzart suport digital perquè havien d’exposar els coneixements apresos a GTIC.
Primerament el Macià Bagur i la Laura Sánchez va parlar-nos sobre l’illa i concretament sobre Menorca. Ens han presentat el contingut del seu treball en forma de teatre en el qual els dos companys exposaven informació sobre Menorca i més concretament sobre la seva història i monuments històrics.
En Marc Pérez i l’Eduard Santos han presentat un anunci sobre el Baix Llobregat. Era un treball creatiu i mostrava diferents espais d’aquesta zona de Catalunya. Les Festes de Maig de Badalona era el tema triat per la Laura Millán i l’Ailen Merino. Elles ens han explicat en que consisteixen així com també la seva procedència. Per finalitzar les exposicions, l’Anna Llongueras i l’Anna Español ens han parlat sobre el SAT (Sant Andreu Teatre). A l’hora perquè els espectadors poguéssim conèixer una mica la zona, ens han parlat de la història de Sant Andreu així com també la situació actual del barri de Barcelona.
Com a apunt final, la Clara Boix i jo hem presentat el nostre treball sobre el Territori. Els vam fer sobre Sitges per diversos motius però un dels principals és l’ importància de Sitges dins la literatura catalana i concretament dins l’època modernista.
REFLEXIÓ:
Aquests treballs coneixen per saber més coses sobre les comarques que ens envolten i en molts casos serveixen per incitar als companys a visitar la zona. El ser l’últim treball del mòdul encara és més important que els altres perquè és aquí on hem de mostrar el que hem aprés a classe.
AMPLIACIÓ:
Jo i la meva companya vam exposar el treball amb el grup B i per tant els meus companys de grup petit no van poder veure l’exposició per aquest motiu penjo al bloc el Power Point que vam utilitzar i marca a grans trets les característiques principals de la història de Sitges així com també dels seus tòpics culturals.
Avui a la classe de Comunicació Oral, Escrita i Digital hem començat les exposicions de territori. Aquestes exposicions són el treball final del Mòdul 2; Processos i contextos educatius II.
El primer dia han exposat quatre parelles de les quals totes han parlat sobre alguna part dels Països Catalans. Tenim un temps limitat de set minuts i la majoria de persones han utilitzart suport digital perquè havien d’exposar els coneixements apresos a GTIC.
Primerament el Macià Bagur i la Laura Sánchez va parlar-nos sobre l’illa i concretament sobre Menorca. Ens han presentat el contingut del seu treball en forma de teatre en el qual els dos companys exposaven informació sobre Menorca i més concretament sobre la seva història i monuments històrics.
En Marc Pérez i l’Eduard Santos han presentat un anunci sobre el Baix Llobregat. Era un treball creatiu i mostrava diferents espais d’aquesta zona de Catalunya. Les Festes de Maig de Badalona era el tema triat per la Laura Millán i l’Ailen Merino. Elles ens han explicat en que consisteixen així com també la seva procedència. Per finalitzar les exposicions, l’Anna Llongueras i l’Anna Español ens han parlat sobre el SAT (Sant Andreu Teatre). A l’hora perquè els espectadors poguéssim conèixer una mica la zona, ens han parlat de la història de Sant Andreu així com també la situació actual del barri de Barcelona.
Com a apunt final, la Clara Boix i jo hem presentat el nostre treball sobre el Territori. Els vam fer sobre Sitges per diversos motius però un dels principals és l’ importància de Sitges dins la literatura catalana i concretament dins l’època modernista.
REFLEXIÓ:
Aquests treballs coneixen per saber més coses sobre les comarques que ens envolten i en molts casos serveixen per incitar als companys a visitar la zona. El ser l’últim treball del mòdul encara és més important que els altres perquè és aquí on hem de mostrar el que hem aprés a classe.
AMPLIACIÓ:
Jo i la meva companya vam exposar el treball amb el grup B i per tant els meus companys de grup petit no van poder veure l’exposició per aquest motiu penjo al bloc el Power Point que vam utilitzar i marca a grans trets les característiques principals de la història de Sitges així com també dels seus tòpics culturals.
SITGES.claraboiximariagarcia.
View more presentations or Upload your own.
divendres, 20 de novembre del 2009
Article de premsa (19.11)
La salida de Wikipedia y el iPhone, entre los momentos más influyentes de la década en Internet
La Academia Internacional de las Ciencias Digitales también destaca Napster y la campaña de Obama en su Top10
REUTERS - Nueva York - 19/11/2009 (El Pais.com)
La publicación de la enciclopedia abierta Wikipedia y el lanzamiento del iPhone son dos de los 10 momentos más influyentes de la historia de Internet de la última década. Así lo considera la Academia Internacional de las Artes y las Ciencias Digitales, entidad radicada en Nueva York y que anualmente concede los premios Webby. La Academia destaca que estos inventos han transformado la vida tanto en sus aspectos sociales como económicos.
La lista completa es la siguiente:
Craigslist, sitio de anuncios clasificados gratuitos creado en San Francisco en el año 2000.
Google AdWords (2000), herramienta que permite difundir publicidad ajustada a las búsquedas del internauta.
Wikipedia (2001), enciclopedia que pueden editar los propios internautas.
Napster, cerrado en 2001, abrió el intercambio de archivos vía P2P.
Salida a Bolsa de Google, una empresa que ha transformado Internet.
El vídeo en línea, que ha supuesto convertir a los internautas en creadores audiovisuales.
iPhone, su lanzamiento en 2007 introdujo un nuevo concepto de los teléfonos inteligentes.
Campaña electoral de Obama (2008), que dió a Internet el protagonismo en unas elecciones políticas.
Protestas por las elecciones en Irán (2009) que reflejó cómo pueden organizarse los colectivos ciudadanos.
Facebook y Twitter, por transformar las redes sociales
Craigslist, sitio de anuncios clasificados gratuitos creado en San Francisco en el año 2000.
Google AdWords (2000), herramienta que permite difundir publicidad ajustada a las búsquedas del internauta.
Wikipedia (2001), enciclopedia que pueden editar los propios internautas.
Napster, cerrado en 2001, abrió el intercambio de archivos vía P2P.
Salida a Bolsa de Google, una empresa que ha transformado Internet.
El vídeo en línea, que ha supuesto convertir a los internautas en creadores audiovisuales.
iPhone, su lanzamiento en 2007 introdujo un nuevo concepto de los teléfonos inteligentes.
Campaña electoral de Obama (2008), que dió a Internet el protagonismo en unas elecciones políticas.
Protestas por las elecciones en Irán (2009) que reflejó cómo pueden organizarse los colectivos ciudadanos.
Facebook y Twitter, por transformar las redes sociales
DIVENDRES 20, VISITA A L'AQUÀRIUM
DESCRIPCIÓ
El passat dilluns vam fer una visita a un espai lúdic, en aquest cas, l'Aquàrium de Barcelona.Hi vaig anar amb les meva companya de seminari, l'Eva Ladevesa, i també amb la Lorena i la Judit que han triat el mateix espai que nosaltres i creuen que és de profit en l'àmbit de l'educació i sobretot per captar l'atenció dels més menuts.
Hem volgut saber la perspectiva educativa de l'Aquàrium com centre d'interès públic i com s'adapta als nens en funció de les seves edats.
Respecte això, a la web de l'Aquàrium hi ha una referència on es detalla el contingut pedagògic a cada edat, distribuint-se en infantil, primària, secundària i/o batxillerat.
El que ens va interessar a nosaltres, va ser el dossier d'activitats corresponent a l'etapa de Primària, on ens expliquen els tipus d'activitats que fan, i quina és la seva política com a centre lúdic i educatiu.
A més, en la nostra visita a l'Aquàrium ens han explicat que el 2010 és l'any Internacional de la Biodiversitat, i que per tant, des de la mateixa entitat volen promoure'l, així com conscienciar des de ben petits als nens que visitin l'Aquàrium de la importància del medi marí, juntament amb la seva conservació.
Altres coses que els nens poden fer durant la seva visita a l'Aquàrium o més tard, quan ja són a l'escola és pintar els animals que han vist, aprofundint així la seva visita.
Una altra de les activitats que des de la web es fomenta és que el professorat assisteixi a l'Aquàrium, de forma gratuïta, per tal d'incentivar al personal docent i que aquest mateix ho traspassi als seus alumnes, així com que aquest docents coneguin amb exactitud les activitats a les que poden optar si concerten una excursió. Per tant, una informació que cal saber és que els dimecres és dia de jornada gratuïta pels professors, i no seria mala idea assistir-hi, ja que a més de ser una experiència molt profitosa i engrescadora, ajudarà encara més a transmetre-la als alumnes i compartir aquestes vivències plegats.
REFLEXIÓ PERSONALPer tant, ha sigut una tarda molt divertida on hem rememorat les visites que hi haviem fet de menudes, i on hem volgut captar més informació de la que teniem per en un futur engrescar als nens a que aprenguin més coses sobre el que ens envolta. D'aquesta manera i fent aquesta visita, estaran aprenent a més de passar-s'ho d'allò més bé.
APROFUNDIMENT
Pàgina web de l'Aquàrium
DIJOUS 19, VISITA A L'ESCOLA SADAKO
DESCRIPCIÓ
L’escola Sadako està situada al carrer Collserola i és una escola concertada però laica. Per començar vam fer una visita per les instal·lacions i vam poder comprendre que el més important és la felicitat dels nens. El projecte educatiu que aquesta escola du a terme és gràcies a la col·laboració i l’ implicació del personal de l’escola. Tots van a una i això es veu reflectit en l’alumnat. L’escola te 700 alumnes que cursen des de P-3 fins a 4rt d’ESO.
A totes les aules que entravem estaven treballant de manera diferent però totes amb un mateix objectiu, aprendre. Els mes petits treballen amb projectes, per lo tant desenvolupen la seva creativitat. Com a dada curiosa, a cada passadís hi ha fitxes relacionades amb el que estan fent a classe. Tota l’escola està plena de llibres i això és perquè no tots els grups poden utilitzar la biblioteca, per impossibilitat horària, i porten la biblioteca al passadís. Cada curs té el material adaptat al seu nivell.
L’objectiu d’aquesta escola és afavorir l’ igualtat entre nens amb els mateixos objectius i oportunitats. L’escola treballa amb tres estructures educatives prou interessants. Un d’elles és la Filosofia 3/18, aquesta ajuda a potenciar les habilitats de pensament de l’alumne així com a introduir dins el propi pensament reflexions sobre l’entorn i la realitat. A l’escola dediquen un hora setmanal a aquesta matèria tant interessant i útil.
L’educació emocional porta implantant-se a l’escola des de fa cinc anys i és un espai on es pretén que els alumnes adquireixin vocabulari sobre les emocions com també ser capaços de gestionar-
les. Hi ha una mestra que va a les classes de 4rt i 6e de primària i 2n d’ESO i imparteix la classe. Nosaltres vam poder assistir a una d’aquestes sessions. Primerament els alumes es relaxen i fins i tot arriben a estirar-se al terra. Seguidament comencen a parlar de les emocions que tenen en cert moment i amb tot això, acaben introduint un semàfor que els ensenya a poder controlar les seves accions en moments en que actuen les sota el control de les emocions.
Vam poder entrar en diferents aules durant la visita que vam dur a terme i ens va sobtar que hi havia dos mestres en moltes d’aquestes aules. Això es deu al treball compartit que es du a terme a l’escola. Un equip de quatre pedagogs i un psicòleg treballen conjuntament amb els mestres i alumnes per millorar les relacions i les capacitats de cada una d’aquestes parts.
A l’escola es té molt en compte la participació de l’alumne per això es treballa amb racons i projectes perquè en aquestes activitats cada membre rep atenció personalitzada. L’adaptació del currículum a les necessitats de cada alumne fa que l’escola obtingui els resultats desitjats, doncs per exemple a l’exercici de lectura estan agrupats els infants per nivells. D’aquesta manera s’aconsegueix que cap nen es quedi endarrerit i que tots portin el mateix ritme.
Les TIC també han arribat a l’escola Sadako. Els alumnes disposen d’intranet que és una eina de treball molt útil tant per els mestres com pels alumnes. A la majoria d’aules hi ha canons la qual cosa permet poder introduir les noves tecnologies a la classe en comú. I cal tenir en compte que a la llarga les tecnologies estaran presents sempre però que no substituiran la feina del mestre sinó que la facilitaran.
Com a dades curioses de l’escola, cal destacar:
- El monitoratge: els alumes més gran expliquen als petits continguts d’algunes matèries de manera didàctica. Un exemple en seria les classes de naturals que moltes vegades són els gran qui expliquen als petits els experiments i altres. Aquesta és una activitat que motiva als estudiants i per aquesta raó l’escola la du a terme.
- L’acompanyament lector: l’ interacció entre els alumnes de sisè i primer a l’hora d’ensenyar a llegir. Els alumnes més grans dediquen unes hores als alumnes més petits, d’aquesta manera ajuden als més petits a aprendre a llegir mitjançant el material que els mestres proporcionen. Aquest és el segon any que aquesta activitat es du a terme i el curs passat va ser un èxit perquè tots els alumnes de cada curs la van dur a terme.
- Els racons són oberts: durant aquesta activitat els alumnes de tots els cursos de primària estan barrejats i tots assoleixen els mateixos objectius tenint el compte el grau de dificultat.
Per últim vam parlar de la relació de les famílies amb l’escola, i aquesta és molt curiosa. L’escola a creat el paper del pare tutor, dos per cada curs. Aquests pares són els encarregats de transmetre a l’equip directiu les queixes o altres que els pares dels alumnes volen fer arribar.
Aquesta relació entre pare i mestre també es fomenta per part del centre perquè fins a 4rt de primària els pares recullen al seu fills dins l’aula. Aquesta és una manera de que el nen expliqui al pare el que ha fet. A més així els pares i els metres poden establir una relació estable i necessària pel desenvolupament del nen.
REFLEXIÓ
La metodologia empleada pel personal de l’escola és creativa i la manera en que treballen, projectes de treball, m’agrada molt. M’ha recordat a la meva escola però el que més m’ha cridat l’atenció és la pràctica de la Filosofia 3/18 i l’educació emocional.
Durant la visita hem pogut veure com treballaven les matemàtiques, mitjançant les TIC però combinant-ho amb eines més tradicional, com són els botons. L’adaptació de la lectura que efectuen durant primer i segon mai ho avia vist i això m’ha fet prendre consciència que els alumnes també en tenen ganes i encara més quan se’ls hi planteja com una activitat lúdics. Un exemple és la lectura dels “Pastorets” perquè després faran la representació quan ho van saber es van posar molt contents.
Finalment i com va dir el cap d’estudis, “d’alguna manera venem l’escola” però és una filosofia i una escola que no necessiten ser venudes perquè es venen soles. El clima que es respira demostra les ganes que tenen totes les persones en ensenyar i aprendre.
L’escola Sadako està situada al carrer Collserola i és una escola concertada però laica. Per començar vam fer una visita per les instal·lacions i vam poder comprendre que el més important és la felicitat dels nens. El projecte educatiu que aquesta escola du a terme és gràcies a la col·laboració i l’ implicació del personal de l’escola. Tots van a una i això es veu reflectit en l’alumnat. L’escola te 700 alumnes que cursen des de P-3 fins a 4rt d’ESO.
A totes les aules que entravem estaven treballant de manera diferent però totes amb un mateix objectiu, aprendre. Els mes petits treballen amb projectes, per lo tant desenvolupen la seva creativitat. Com a dada curiosa, a cada passadís hi ha fitxes relacionades amb el que estan fent a classe. Tota l’escola està plena de llibres i això és perquè no tots els grups poden utilitzar la biblioteca, per impossibilitat horària, i porten la biblioteca al passadís. Cada curs té el material adaptat al seu nivell.
L’objectiu d’aquesta escola és afavorir l’ igualtat entre nens amb els mateixos objectius i oportunitats. L’escola treballa amb tres estructures educatives prou interessants. Un d’elles és la Filosofia 3/18, aquesta ajuda a potenciar les habilitats de pensament de l’alumne així com a introduir dins el propi pensament reflexions sobre l’entorn i la realitat. A l’escola dediquen un hora setmanal a aquesta matèria tant interessant i útil.
L’educació emocional porta implantant-se a l’escola des de fa cinc anys i és un espai on es pretén que els alumnes adquireixin vocabulari sobre les emocions com també ser capaços de gestionar-
les. Hi ha una mestra que va a les classes de 4rt i 6e de primària i 2n d’ESO i imparteix la classe. Nosaltres vam poder assistir a una d’aquestes sessions. Primerament els alumes es relaxen i fins i tot arriben a estirar-se al terra. Seguidament comencen a parlar de les emocions que tenen en cert moment i amb tot això, acaben introduint un semàfor que els ensenya a poder controlar les seves accions en moments en que actuen les sota el control de les emocions.Vam poder entrar en diferents aules durant la visita que vam dur a terme i ens va sobtar que hi havia dos mestres en moltes d’aquestes aules. Això es deu al treball compartit que es du a terme a l’escola. Un equip de quatre pedagogs i un psicòleg treballen conjuntament amb els mestres i alumnes per millorar les relacions i les capacitats de cada una d’aquestes parts.
A l’escola es té molt en compte la participació de l’alumne per això es treballa amb racons i projectes perquè en aquestes activitats cada membre rep atenció personalitzada. L’adaptació del currículum a les necessitats de cada alumne fa que l’escola obtingui els resultats desitjats, doncs per exemple a l’exercici de lectura estan agrupats els infants per nivells. D’aquesta manera s’aconsegueix que cap nen es quedi endarrerit i que tots portin el mateix ritme.
Les TIC també han arribat a l’escola Sadako. Els alumnes disposen d’intranet que és una eina de treball molt útil tant per els mestres com pels alumnes. A la majoria d’aules hi ha canons la qual cosa permet poder introduir les noves tecnologies a la classe en comú. I cal tenir en compte que a la llarga les tecnologies estaran presents sempre però que no substituiran la feina del mestre sinó que la facilitaran.
Com a dades curioses de l’escola, cal destacar:
- El monitoratge: els alumes més gran expliquen als petits continguts d’algunes matèries de manera didàctica. Un exemple en seria les classes de naturals que moltes vegades són els gran qui expliquen als petits els experiments i altres. Aquesta és una activitat que motiva als estudiants i per aquesta raó l’escola la du a terme.
- L’acompanyament lector: l’ interacció entre els alumnes de sisè i primer a l’hora d’ensenyar a llegir. Els alumnes més grans dediquen unes hores als alumnes més petits, d’aquesta manera ajuden als més petits a aprendre a llegir mitjançant el material que els mestres proporcionen. Aquest és el segon any que aquesta activitat es du a terme i el curs passat va ser un èxit perquè tots els alumnes de cada curs la van dur a terme.
- Els racons són oberts: durant aquesta activitat els alumnes de tots els cursos de primària estan barrejats i tots assoleixen els mateixos objectius tenint el compte el grau de dificultat.
Per últim vam parlar de la relació de les famílies amb l’escola, i aquesta és molt curiosa. L’escola a creat el paper del pare tutor, dos per cada curs. Aquests pares són els encarregats de transmetre a l’equip directiu les queixes o altres que els pares dels alumnes volen fer arribar.
Aquesta relació entre pare i mestre també es fomenta per part del centre perquè fins a 4rt de primària els pares recullen al seu fills dins l’aula. Aquesta és una manera de que el nen expliqui al pare el que ha fet. A més així els pares i els metres poden establir una relació estable i necessària pel desenvolupament del nen.
REFLEXIÓ
La metodologia empleada pel personal de l’escola és creativa i la manera en que treballen, projectes de treball, m’agrada molt. M’ha recordat a la meva escola però el que més m’ha cridat l’atenció és la pràctica de la Filosofia 3/18 i l’educació emocional.
Durant la visita hem pogut veure com treballaven les matemàtiques, mitjançant les TIC però combinant-ho amb eines més tradicional, com són els botons. L’adaptació de la lectura que efectuen durant primer i segon mai ho avia vist i això m’ha fet prendre consciència que els alumnes també en tenen ganes i encara més quan se’ls hi planteja com una activitat lúdics. Un exemple és la lectura dels “Pastorets” perquè després faran la representació quan ho van saber es van posar molt contents.
Finalment i com va dir el cap d’estudis, “d’alguna manera venem l’escola” però és una filosofia i una escola que no necessiten ser venudes perquè es venen soles. El clima que es respira demostra les ganes que tenen totes les persones en ensenyar i aprendre.
dijous, 19 de novembre del 2009
DIMECRES 18, VISITA A LA MASIA DEL FUTBOL CLUB BARCELONA
DESCRIPCIÓ
La Masia del Barça és més què un centre d’on surten part dels millors jugadors del club. Aquesta antiga masia s’anomenava Masia de Can Planes i va ser adquirida pel club cap als anys 50 quan ens compren els terrenys on actualment està el Camp Nou. L’any 1966 es va començar a utilitzar La Masia com a centre de reunió social, però el club va créixer i l’edifici va quedar petit. Després d’uns anys inutilitzada va ser el president Nuñez, qui l’any 1979, inaugurà La Masia com a centre residencial pels jugadors de la cantera del Barça.
En aquestes instal·lacions trobem cinquanta-set nens interns dividits entre el Camp Nou i la mateixa Masia, però també hi ha joves que pernocten en pisos de lloguer del club i que realitzen els seus àpats al centre residencial. Al centre no només torbem gent que juga a futbol (quaranta-cinc nens), també hi ha de basquet (onze nens) i un únic nen que juga a hockey. Podem trobar nens de vuit nacionalitats diferents procedents del Camerun, la major part d’ells, però també hi ha de Geòrgia, Holanda, Grècia i altres. De la resta de l’estat espanyol hi ha setze nens a la Masia en igual proporció que Catalunya i vint-i-cinc de l’estranger.
No tots els nens dormen a la Masia perquè és un edifici molt petit. Els jugadors que tenen entre tretze i divuit anys viuen al Camp Nou en una zona habilitada per residència. A La Masia estan les oficines, el menjador, la cuina, la sala d’ordinadors, dos dormitoris i una petita sala d’estudi que és on estan els estrangers que no tenen nocions de Castellà. Tota l’estructura de la masia recau sobre el seu director en Carles Folguera però aquest confia en els seus companys. En Ruben Bonastre, és l’encarregat dels assumptes acadèmics, el cap de la secció esportiva, i el monitor de Blanquerna que treballa amb els alumnes durant el temps lliure.
La feina de totes i cada una de les persones que estan vinculades a La Masia és essencial. Elles són les úniques persones que no en treure’n res del futur dels jugadors sinó que es preocupen per la seva formació i pel seu benestar. Intenten compatibilitzar la carrera esportiva amb la formació i és una feina molt complexa. La relació que la seva segona casa estableix amb les famílies és en molts casos diària encara que també hi ha els pares que deleguen tota responsabilitat sobre l’ institució i només pensen en el futur esportiu del fill. Per això és important que el nen segueixi formant-se perquè potser en un futur no arriba al primer equip, cal tenir en compte que el 60% dels nens de la cantera no trepitgen el Camp Nou.
L’interacció de les famílies amb l’institució i amb els seus propis fills depèn del nucli familiar. Hi ha que tenen relació diària i d’altres que només es preocupen dels temes esportius. Cal dir que aquestes són les menys. Han de
ser les famílies les que autoritzin mitjançant un FAX les sortides nocturnes dels seus fills, així que aquestes també juguen un paper important el l’educació del nen. La distància a la que moltes d’aquestes famílies es troben del seus fills fa que el club costegi tota l’educació i convivència del nens. Com a dada curiosa; hi ha famílies que reben diners per poder pagar el trasllat i poden venir a Barcelona a veure als seus fills.
Els esportistes mai estan sols, en tot moment tenen algú que els acompanya i vigila. El director de La Masia, en Carles, dorm a les instal·lacions tres dies a la setmana i els altres tenen un conserge que no només els vigila sinó que també els tracta personalment. Tenen el personal del centre a la seva disposició, psicòlegs, logopedes, mestres, etc. La Masia és la casa d’aquests nens durant onze mesos l’any per això l’ambient que s’ha creat és ben càlid i són una família. Durant els caps de setmana el personal de Blanquerna prepara activitats lúdiques pels esportistes com poden ser; visites a museus, sortides pels pobles, etc. Però els catalans marxen a casa per poder estar amb la família.
El projecte educatiu de La Masia el que intenta és integrar l’esport a l’escola. Per aquesta part del FCB el més important és la formació de cada un dels nens que es troben en aquestes instal·lacions. Els esportistes de La Masia van a l’escola i el que adapten és l’horari escolar, no el currículum. Per això no poden portar als alumnes a qualsevol escola doncs moltes no estan disposades a adaptar els horaris. El club treballa amb les següents institucions educatives: Col·legi Lleó XIII, Centre UNI TEC, Centre d’Estudis Acción 90, Escola Pia, IQS, UB, INEFC, IES Vall d’Hebron i amb l’URL.
El Ruben Bonastre, s’encarrega de que cada alumne rebi l’educació adient al seu nivell així com a la residència hi ha classes de repàs obligatòries pels inquilins. Els jugadors que provenen de l’Àfrica, abans de ser integrats en el sistema educatiu espanyol, fan classes de Castellà a les pròpies instal·lacions per poder entre mínimament les lliçons. Les classes a aquests nens nouvinguts són en Castellà perquè és l’idioma amb el que es podran fer entendre en tot el territori nacional.
Com a curiositat, hi ha un alumne holandes que per raons familiar cursa el curs del model holandes i fa classes en aquest idioma. Perquè la mare diu: “No se quan de temps el meu fill estarà al FCB, i no vull que al tornar a Holanda no pugi seguir les classes." En aquest cas el Ruben ha hagut de coordinar i convidar al director de l’escola en el país d’origen perquè poguessin fer un programa adaptat al currículum educatiu d’Holanda.
REFLEXIÓ
L’objectiu de La Masia hem sembla un projecte que tots i cada un del clubs importants d’aquest país haurien de compartir. He aprés que al FCB no només l’importa el futur esportiu dels seus jugadors sinó que també pensen en el seu futur acadèmic.
És una feina enriquidora, la de treballar amb aquestes persones perquè encara que viuen envoltats de prestigi tenen els peus a la terra. Saben valorar la realitat i l’oportunitat que tenen al davant.
APROFUNDIMENT
Article del diari El Punt (20.11) en relació a l'educació dels jugadors de La Masia.
Interessant entrevista al director de La Masia.
Anunci, del documental 30 anys de La Masia.
La Masia del FCB
La Masia del Barça és més què un centre d’on surten part dels millors jugadors del club. Aquesta antiga masia s’anomenava Masia de Can Planes i va ser adquirida pel club cap als anys 50 quan ens compren els terrenys on actualment està el Camp Nou. L’any 1966 es va començar a utilitzar La Masia com a centre de reunió social, però el club va créixer i l’edifici va quedar petit. Després d’uns anys inutilitzada va ser el president Nuñez, qui l’any 1979, inaugurà La Masia com a centre residencial pels jugadors de la cantera del Barça.
En aquestes instal·lacions trobem cinquanta-set nens interns dividits entre el Camp Nou i la mateixa Masia, però també hi ha joves que pernocten en pisos de lloguer del club i que realitzen els seus àpats al centre residencial. Al centre no només torbem gent que juga a futbol (quaranta-cinc nens), també hi ha de basquet (onze nens) i un únic nen que juga a hockey. Podem trobar nens de vuit nacionalitats diferents procedents del Camerun, la major part d’ells, però també hi ha de Geòrgia, Holanda, Grècia i altres. De la resta de l’estat espanyol hi ha setze nens a la Masia en igual proporció que Catalunya i vint-i-cinc de l’estranger.
No tots els nens dormen a la Masia perquè és un edifici molt petit. Els jugadors que tenen entre tretze i divuit anys viuen al Camp Nou en una zona habilitada per residència. A La Masia estan les oficines, el menjador, la cuina, la sala d’ordinadors, dos dormitoris i una petita sala d’estudi que és on estan els estrangers que no tenen nocions de Castellà. Tota l’estructura de la masia recau sobre el seu director en Carles Folguera però aquest confia en els seus companys. En Ruben Bonastre, és l’encarregat dels assumptes acadèmics, el cap de la secció esportiva, i el monitor de Blanquerna que treballa amb els alumnes durant el temps lliure.
La feina de totes i cada una de les persones que estan vinculades a La Masia és essencial. Elles són les úniques persones que no en treure’n res del futur dels jugadors sinó que es preocupen per la seva formació i pel seu benestar. Intenten compatibilitzar la carrera esportiva amb la formació i és una feina molt complexa. La relació que la seva segona casa estableix amb les famílies és en molts casos diària encara que també hi ha els pares que deleguen tota responsabilitat sobre l’ institució i només pensen en el futur esportiu del fill. Per això és important que el nen segueixi formant-se perquè potser en un futur no arriba al primer equip, cal tenir en compte que el 60% dels nens de la cantera no trepitgen el Camp Nou.
L’interacció de les famílies amb l’institució i amb els seus propis fills depèn del nucli familiar. Hi ha que tenen relació diària i d’altres que només es preocupen dels temes esportius. Cal dir que aquestes són les menys. Han de
ser les famílies les que autoritzin mitjançant un FAX les sortides nocturnes dels seus fills, així que aquestes també juguen un paper important el l’educació del nen. La distància a la que moltes d’aquestes famílies es troben del seus fills fa que el club costegi tota l’educació i convivència del nens. Com a dada curiosa; hi ha famílies que reben diners per poder pagar el trasllat i poden venir a Barcelona a veure als seus fills.Els esportistes mai estan sols, en tot moment tenen algú que els acompanya i vigila. El director de La Masia, en Carles, dorm a les instal·lacions tres dies a la setmana i els altres tenen un conserge que no només els vigila sinó que també els tracta personalment. Tenen el personal del centre a la seva disposició, psicòlegs, logopedes, mestres, etc. La Masia és la casa d’aquests nens durant onze mesos l’any per això l’ambient que s’ha creat és ben càlid i són una família. Durant els caps de setmana el personal de Blanquerna prepara activitats lúdiques pels esportistes com poden ser; visites a museus, sortides pels pobles, etc. Però els catalans marxen a casa per poder estar amb la família.
El projecte educatiu de La Masia el que intenta és integrar l’esport a l’escola. Per aquesta part del FCB el més important és la formació de cada un dels nens que es troben en aquestes instal·lacions. Els esportistes de La Masia van a l’escola i el que adapten és l’horari escolar, no el currículum. Per això no poden portar als alumnes a qualsevol escola doncs moltes no estan disposades a adaptar els horaris. El club treballa amb les següents institucions educatives: Col·legi Lleó XIII, Centre UNI TEC, Centre d’Estudis Acción 90, Escola Pia, IQS, UB, INEFC, IES Vall d’Hebron i amb l’URL.
El Ruben Bonastre, s’encarrega de que cada alumne rebi l’educació adient al seu nivell així com a la residència hi ha classes de repàs obligatòries pels inquilins. Els jugadors que provenen de l’Àfrica, abans de ser integrats en el sistema educatiu espanyol, fan classes de Castellà a les pròpies instal·lacions per poder entre mínimament les lliçons. Les classes a aquests nens nouvinguts són en Castellà perquè és l’idioma amb el que es podran fer entendre en tot el territori nacional.
Com a curiositat, hi ha un alumne holandes que per raons familiar cursa el curs del model holandes i fa classes en aquest idioma. Perquè la mare diu: “No se quan de temps el meu fill estarà al FCB, i no vull que al tornar a Holanda no pugi seguir les classes." En aquest cas el Ruben ha hagut de coordinar i convidar al director de l’escola en el país d’origen perquè poguessin fer un programa adaptat al currículum educatiu d’Holanda.
REFLEXIÓ
L’objectiu de La Masia hem sembla un projecte que tots i cada un del clubs importants d’aquest país haurien de compartir. He aprés que al FCB no només l’importa el futur esportiu dels seus jugadors sinó que també pensen en el seu futur acadèmic.
És una feina enriquidora, la de treballar amb aquestes persones perquè encara que viuen envoltats de prestigi tenen els peus a la terra. Saben valorar la realitat i l’oportunitat que tenen al davant.
APROFUNDIMENT
Article del diari El Punt (20.11) en relació a l'educació dels jugadors de La Masia.
Interessant entrevista al director de La Masia.
Anunci, del documental 30 anys de La Masia.
La Masia del FCB
dimecres, 18 de novembre del 2009
DIMARTS 17, ESCOLA CLARET
DESCRIPCIÓ
Avui hem realitzat una jornada de pràctiques en una escola i nosaltres, l’Eva i la Maria, hem anat fins el barri de Gràcia i més concretament a l’Escola Claret. Aquesta 
és una escola creada l’any 1871 per Antoni Claret, missioner i capellà. Es un centre concertat i cristià i gestionada per la Fundació Privada Claret - Educació.
Els objectius d’aquesta escola són facilitar uns recursos acadèmics i uns valors que permetin a l’alumnat ser una persona responsable, lliure i autònoma. Aquest ha de ser capaç de crear el seu projecte de vida. L’escola treballa diàriament quatre àmbits que ajuden a formar a l’estudiant:
- Aprendre a conèixer
- Aprendre a fer
- Aprendre a conviure
- Aprendre a ser
El recinte escolar és molt gran però les classes són bastant petites per tant la tutora a col·locat als alumnes en forma de “U” cap a la pissarra. D’aquesta manera els pot tenir controlats en tot moment i perquè aprenguin a treballar nois i noies junts estan posats de quatre en quatre, hi ha quatre nenes seguides i a continuació quatre nens. Cada alumne té el seu lloc fix. Aquest ordre només es veu alterat per necessitats, per exemple quan parlen molt, o són conflictius. És curiós que cada alumne té el seu espai, al prestatge, on hi deixen les llibretes i carpetes, diccionaris, juntament amb els seus mocadors de paper.
L’escola comença les classe a dos quarts de nou del matí per aquest motiu vam quedar amb la Míriam, la noia de pràctiques de tercer, un quart d’hora abans. Vam pujar fins al quart pis que és on estan els alumnes de cicle superior doncs ens va tocar una classe de quart de primària. Abans del pati tenien dos classes cada una d’un hora.
Primer vam fer Català i per començar la classe de manera animada van cantar una cançó. La cançó parlava de la multiculturalitat i la relació entre races, per saber si els alumnes entenien el missatge de la cançó la mestre va preguntar si sabien el que significava el títol “Enllaç”. Aquesta és una de les matèries en que separen la classe per nivells. Els alumnes que necessiten mes atenció marxen de l’aula per poder ser atesos correctament. Però no van marxar perquè la mestra no estava així que la Maria Lourdes va aprofitar per repassar la classe que el dia anterior havien fet.
Estaven treballant els accents, en concret les paraules planes i les normes d’accentuació. Els alumnes van intervenir a la classe anterior preparant i explicant als altres que eres les paraules planes, posant exemples i van ensenyar als companys com s’accentuaven. Per repassar el que havien fet a la sessió anterior van començar a dir paraules planes, seguidament van esborrar de la pissarra aquelles paraules que acaben en vocal, as, es, is, os us, en o in i per últim van accentuar les paraules. Per saber com eren els accents la mestra pronunciava la paraula amb accent obert i tancat i ells decidien.
Per seguir treballant l’accentuació va dur a terme diferents exercicis des llibre que van quedar pendents de correcció. Estaven tan capficats en la feina que no se’n van adonar que la classe havia acabat així que a tres quarts de deu van començar amb matemàtiques. A la classe de matemàtiques van fer diverses feines, alguns alumnes que no havien acabat el quadern d’exercicis van seguir fent-lo, altres van començar una fitxa de problemes i finalment els que ja havien pogut acabar tot van començar a fer una gràfica relacionada amb algun aspecte dels companys. Aquesta gràfica era de lliure elecció i alguns exemples eren: nens i nenes que es queden a menjador, que porten ulleres o no, que tenen germans o no, etc.
En acabar la classe de matemàtiques van tenir trenta minuts de pati i ens van explicar que un dia per setmana els alumnes no podien portar pilota. Havien de jugar a jocs alternatius i jugaven a la xarranca, saltar a corda o fins i tot als “tazos”. Aquesta norma la va imposar el centre perquè els nens i nenes, a l’hora del pati, només interaccionaven si hi havia pilota i així han aprés a jugar amb altres instruments.
Després del pati els alumnes van tenir classe d’anglès. Aquesta assignatura l’imparteixen quatre dies a la setmana però Dimarts és el dia que només fan trenta minuts de classe. Els alumnes estaven preparant uns murals sobre les ciutats. Hi ha ciutats de colors, del Futbol Club Barcelona, dels integrants de classe, etc. No només havien de prepara un mural amb el dibuix, si no que també van fer una llibreta on explicaven cada part de la cuitat.
Finalment i per acabar la jornada matinal a l’escola a dos quarts d’onze tenien informàtica. Dividien la classe en dos i anaven a aules amb ordinadors, allà treballen els programes del Microsoft Office. Aprenien a obrir fitxer, modificar, a treballar amb el PowerPoint i altres.
REFLEXIÓ PERSONAL
Aquesta experiència ha estat per a les dues molt profitosa al mateix temps que ens ha ajudat a veure més de prop com serà la nostra futura feina i quines tècniques podrem utilitzar perquè els nostres alumnes no deixin de motivar-se per les assignatures, i mai deixin tampoc de tenir ganes d’aprendre més.
A banda de les estones que hem estat visualitzant la forma de fer la classe de la professora, i de com responien els nens a les seves preguntes, el que més ens ha agradat ha sigut compartir amb els nens la nostra experiència, i captar la seva atenció.
A la classe d’anglès, hem tingut la oportunitat d’anar veient la tasca que havien realitzat durant varies sessions i com l’havien dut a terme també. Ens han explicat el que han fet, el que els ha costat, si els ha agradat o no,etc.
En aquests moments, hem volgut apropar-nos als nens i ho hem aconseguit. Hem aconseguit que ells confiessin en nosaltres i que ens expliquessin les seves vivències. També, alguns d’ells ens han mostrat facetes que no duen a terme a l’escola, com la dansa i el teatre.
Per últim, dir que ens tornaria a fer molta il·lusió veure una altra classe i participar en les activitats que es realitzen. Si més no, tornar a tractar de prop i poder ajudar a aquests nens que necessiten aprendre, i que tenen també moltes ganes de fer-ho.
MARIA GARCIA I EVA LADEVESA
dissabte, 14 de novembre del 2009
TICcionari
Ja no és problema la nova terminologia que podem escolar a les classes de GTIC i que potser a vegades no sabem que significa. Aquí us deixo el TICcionari, un diccionari que ens ajudarà a normalitzar les diverses paraules que podem emplear.
divendres, 13 de novembre del 2009
SEMINARI 1 (13 nov)
DESCRIPCIÓ:
La sessió de seminari d’avui a girat al voltant de la lectura que hem dut a terme. El llibre que havíem de llegir es titulava “El caçador d’estels” i l’autor és khaled Hosseini. El llibre tracta diferents aspectes socials com per exemple; la història d’un país, l’amistat i també els sentiments que les persones podem arribar a sentir pels altres.
Per comprovar que cada un de nosaltres havia llegit la novel·la hem hagut de redactar sobre un d’aquests tres temes:
-Argument del llibre
-Descriu un personatge principal
-Descriu un personatge secundari
-Descriu l’ambient social
-Recomana el llibre
A sorprès les redaccions que hem fer perquè demostraven que hem llegit el llibre i que ens hi hem implicat en la lectura. La veritat que no era feina difícil perquè és un llibre, que com comentaré posteriorment, crea addicció.
Finalment i per acabar de treballar el llibre hem comentat en veu alta el que més ens a agradat del llibre així com el que ens a sorprès.
La nostre companya Eva a presentat la revista educativa titulada “Organización i gestión educativa”. L’exemplar era el número setanta-sis i aquesta revista s’edita des de 1993 i en llengua castellana. El número es publica cada dos mesos i té un cost de dotze euros encara que la subscripció anual costa seixanta-quatre amb seixanta euros.
La revista està dividida en diferents apartats, i aquests són els següents:
-Editorial (escrit pel director)
-Noticies
-Fòrum obert (totes les persones involucrades en l’educació poden donar la seva opinió)
-Article d’actualitat
-Monogràfics (tema que tracte l’exemplar)
a) Presentació
b) Article
c) Experiència
d) Bones pràctiques
e) Entrevistes
f) Per profunditzar
I com a tema de debat l’Eva a proposat la qüestió del qual tracta el monogràfic. “Creiem que tota persona que obté l’ESO compleix el que la LOE anomena competències bàsiques?”
Avui no tocava fer actualitat educativa però per problemes de salut la Sara ens a presentat les noticies que Dimecres no va poder fer. Hi ha quatre noticies ben diferents però totes amb un eix central, l’educació:
-Implicació dels pares a l’escola
-Canviar el nom de les vacances (article d’opinió)
-“La feina del mestre està poc valorada” (titular destacat d’una entrevista)
-Dos terços de 2000 aspirants cursaran el màster de secundaria (l’antic CAP)
REFLEXIÓ:
Quan se’m va presentar l’oportunitat de llegir aquest llibre no podia comprendre que en una setmana pagués llegir tres-centes vuitanta tres pàgines. Però una vegada passada l’ introducció, els primers capítols, la novel·la crea adició. Cada moment lliure aprofitava per llegir hi havia dies que llegia cent vint pàgines. En molts moments el meu pare va quedar parat per les ganes amb que llegia i ara que ell a començat el llibre entén el perquè de tot.
És un llibre que aconsegueix treure un somriure, una llàgrima i fins i tot deixar-te amb intriga. Totes les critiques que he llegit, després d’haver fet l’activitat a classe, diuen més o menys el mateix. Qualifiquen l’obra de meravellós on es mostren diferents aspectes de les persones com també destaquen la capacitat que de l’autor per engrandir petits gestos com l’amistat.
AMPLIACIÓ:
La novela nos hace una radiografía detallada de este país tan cruelmente tratado a lo largo de los años, veremos la invasión rusa y lo que trae consigo, también leeremos la llegada de los talibanes al poder y el despotismo que estos realizarán en su país. Es una novela dura, muy dura, los detalles no acaban de ser escabrosos pero la imagen que creará nuestra mente al leer, sí hará que estos detalles lo sean. No puedo recordar cuántas veces me he tenido que limpiar las lágrimas de los ojos ante las injusticias, el dolor, la pena que se vive en el libro. Verás cómo personas buenas acaban teniendo finales que no son dignos de ellos. También verás las dificultades de estos personajes cuando marchan como refugiados a Estados Unidos, sus condiciones sociales.
Es un libro que engancha, ¿qué puedo decir yo? lo he leído en tan sólo cuatro días, si bien hay que decir que estoy de vacaciones y he podido sacar tiempo para ello. De todas formas es un libro que, a pesar de sus 382 páginas se lee en un abrir y cerrar de ojos. No puedes dejar sólos a los protagonistas, no puedes quedarte sin saber qué pasará. Es un libro maravilloso.
Aquí dejo algunas de las muchas perlas que el libro tiene:
-”En Afganistan hay muchos niños, pero poca infancia”.
- “Cuando mientes le robas a alguien el derecho a la verdad”.
- “Por tí lo haría mil veces”
Un libro hermoso por encima de muchos.
Article de premsa (30 oct)
Los profesores conocen las nuevas tecnologías pero no saben aplicarlas en la escuela
Los docentes reclaman que se les tenga en cuenta en los cambios
CRISTINA CASTRO - Madrid - 30/10/2009 (El Pais.com)
El proyecto Escuela 2.0 que prepara el Gobierno y que prevé digitalizar las aulas de los alumnos a partir de 5º de Primaria está dando mucho que hablar, sobre todo por la incertidumbre de si este año habrá ordenadores para todos los niños de 5º, como prometió el Gobierno. Parece difícil, pero no es esto lo que más preocupa a los profesores, los encargados de dar forma a este proyecto. Ellos tienen otra petición: formación. La semana pasada, la Asociación Nacional de Editores de Libros y Material de Enseñanza (ANELE) realizó unas jornadas para valorar los impactos de la digitalización de las aulas.
Una de las conclusiones fue que la formación adecuada de los profesores es condición indispensable para la evolución del plan, que por supuesto debe ir acompañada de equipamientos y acceso a la Red. Antonio Pérez Sanz, director del Instituto Tecnológico Educativo (ITE), dependiente del Ministerio de Educación, afirmó que, pese a que el 60% de los profesores usan las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) en sus clases, uno de cada tres reconoce que no sabe usarlas desde una perspectiva docente.
Pérez defendió la existencia de cursos de formación: "Alrededor de 14.000 se han apuntado a las últimas ofertas". Eduardo Picón, miembro del grupo de psicología de la Universidad de Santiago de Compostela, afirmó que las demandas del profesorado, según un estudio realizado para ANELE y presentado en mayo pasado, no van hacia la realización de cursos sino hacia un cambio de enfoque. "Percibimos de los profesores sienten que los cambios se hacen a espaldas de ellos, que son quienes más los sufren", dijo Picón.
Carles Sigalés, de la Universidad Oberta de Cataluña (UOC), también resaltó la incapacitación de los docentes (el 58% usa las TIC ocasionalmente o nunca) para realizar actividades escolares específicamente diseñadas para las nuevas tecnologías y para encargar este tipo de trabajos a los alumnos. Por ejemplo, los alumnos usan las TIC para buscar información con la que hacer sus trabajos de clase, y los profesores se apoyan en Internet para buscar información para su exposición; pero aún estamos lejos de la creación de blogs para las asignaturas o la creación de grupos de trabajo o corrección de actividades en la Red. Como dato, Sigalés aseguró que menos del 14% de los profesores utiliza las TIC para innovar en aspectos docentes u organizativos. En consecuencia, según el profesor, la mayoría de los alumnos aún no se aprovecha de aquellos usos de las TIC que mejor le podrían ayudar en su proceso de aprendizaje.
Pérez concluyó que es necesario un cambio en el modelo y quizás, revisar el concepto de "hora lectiva" (de 50 o 60 minutos) para adaptarlas a la situación nueva que no puede medir los tiempos de la misma manera.
COED (13 nov)
DESCRIPCIÓ:
Avui la sessió de COED a sigut tota d’exposicions i debats. Però primerament la Lluïsa ens a llegit una reflexió sobre l’actitud que alguns de nosaltres tenim a classe, no prestem atenció, xerrem i no tenim respecte cap als companys.
A les exposicions d’avui hi ha hagut varietat d’activitats, diversos companys han exposat rondalles, llegendes, contes i poemes. I els recitadors han sigut des de l’Oscar Valverde fins a la Blanca Vivet.
Per últim avui hi ha hagut el primer dels debats, aquest tractava de “l’Escola privada” i es dividien en dos equips. El capità de l’equip a favor d’aquest tipus d’escola era el Carles que compartia opinió amb els seus companys Macià, Àngel, Eduard, Marta i Javier. Aquests defensaven l’escola privada per diverses raons i algunes de les quals eren; l’atenció personalitzada i millors mestres.
En canvi l’equip capitanejat per l’Oscar i seguit per l’Esteve, Alba, Pere i Marc estaven en contra de l’escola privada perquè torben que és una escola selectiva entre classes socials i que no afavoreix a l’ interculturalitat.
REFLEXIÓ:
Cada dia que passa observo que l’activitat de recitació està més preparat. La gent s’ho pren en serio i s’aprèn de memòria el poema o llegenda i fins i tot hi ha qui es fica en el paper de mestre i entona com si l’estigués explicant a nens petits. Però cada vegada queden menys dies perquè em toqui a mi i cada vegada estic més nerviosa.
El debat és una activitat atractiva de veure però la seva preparació ha de ser elaborada perquè aquest llueixi i l’elecció d’un tema que pot ser obert i del que tots en sabem en major o menor grau, com el de l’escola privada, fa que la sessió sigui més entretinguda.
Avui la sessió de COED a sigut tota d’exposicions i debats. Però primerament la Lluïsa ens a llegit una reflexió sobre l’actitud que alguns de nosaltres tenim a classe, no prestem atenció, xerrem i no tenim respecte cap als companys.
A les exposicions d’avui hi ha hagut varietat d’activitats, diversos companys han exposat rondalles, llegendes, contes i poemes. I els recitadors han sigut des de l’Oscar Valverde fins a la Blanca Vivet.
Per últim avui hi ha hagut el primer dels debats, aquest tractava de “l’Escola privada” i es dividien en dos equips. El capità de l’equip a favor d’aquest tipus d’escola era el Carles que compartia opinió amb els seus companys Macià, Àngel, Eduard, Marta i Javier. Aquests defensaven l’escola privada per diverses raons i algunes de les quals eren; l’atenció personalitzada i millors mestres.
En canvi l’equip capitanejat per l’Oscar i seguit per l’Esteve, Alba, Pere i Marc estaven en contra de l’escola privada perquè torben que és una escola selectiva entre classes socials i que no afavoreix a l’ interculturalitat.
REFLEXIÓ:
Cada dia que passa observo que l’activitat de recitació està més preparat. La gent s’ho pren en serio i s’aprèn de memòria el poema o llegenda i fins i tot hi ha qui es fica en el paper de mestre i entona com si l’estigués explicant a nens petits. Però cada vegada queden menys dies perquè em toqui a mi i cada vegada estic més nerviosa.
El debat és una activitat atractiva de veure però la seva preparació ha de ser elaborada perquè aquest llueixi i l’elecció d’un tema que pot ser obert i del que tots en sabem en major o menor grau, com el de l’escola privada, fa que la sessió sigui més entretinguda.
dijous, 12 de novembre del 2009
Seminari (11 nov)
DESCRIPCIÓ:
La sessió de seminari d’avui ha estat dividida en tres parts. Primerament hem repartit les activitats de pràctiques que quedaven per adjudicar. Per realitzar la jornada de pràctiques acompanyant a un alumne de tercer he d’anar a l’escola Claret amb la meva companya Eva Ladevesa i allà hem quedat amb la Miriam Vilaseca que és l’alumne de tercer que realitza les pràctiques en aquell centre. L’escola Sadako és la que visitaré el Dijous en l’activitat anomenada visita a un centre educatiu escolar.
Aquesta setmana l’actualitat educativa a vingut donada de la mà de la Monica Gutiérrez, va esmentar tres noticies aparegudes aquesta setmana en els mitjans de comunicació escrits. La medicació escolar es comença a aplicar a les escoles catalanes, aquesta era una de les noticies. Però jo he de comentar que a la meva escola fa temps que s’ofereix aquest servei on fins i tot els alumnes que cursaven un cursat variable determinat podien fer de mediadors en conflictes escolars entre alumnes. Un tema d’actualitat i comentat a seminari que partia d’un article d’opinió era la feina dels mestres que en molts moments se’ls donen més responsabilitats de les que haurien de tenir i se’ls tatxa d’incompetents. Finalment hem treballat amb la noticia que tractava sobre, l’escola obligatòria fins als divuit anys. Aquest va ser el tema de debat.
Finalment la nostre companya Paula Antonell va presentar la revista. Aquesta es titulava “Escola Catalan” , és publicada per l’editorial Òmnium des de 1965 i en llengua catalana. La seva publicació és realitza cada dos mesos i cada exemplar tracta sobre un tema concret. El número presentat a classe tractava sobre la literatura catalana així que tot estava relacionat amb aquet eix.
La revista està estructurada en vuit blocs i aquests són:
- Elemental (article d’opinió i reflexió sobre el tema)
- Escola catalana (articles sobre l’escola)
- Entrevista (persona que té relació amb el tema)
- Experiències
- Llengua “Sense pèls a la llengua”
- Informació i comentaris
- Llibres i materials
- Lletra menuda
El tema de debat sobre la revista ha estat entorn a un article que es centrava el l’actitud d’alguns pares envers al futur del seus fills i la frase “Els nens són persones no projectes” emmarca el contingut del debat que vam dur a terme.
REFLEXIÓ:
Les escoles que m’han sigut assignades són les que volia així que estic contenta, espero poder gaudir i aprendre, principalment, de les diferents visites.
L’actualitat educativa d’aquest setmana a estat entretinguda i el tema escollit per el debat ha donat de si. Sobre el tema de debat estic d’acord però no obligar als alumnes a fer batxillerat si no obrir les portes perquè puguin fer cicles de formació i així especialitzar en primer grau, però no condicionar el seu futur amb setze anys.
La presentació per part de la Paula de la revista educativa ha estat molt bona i a més és una revista molt complerta. Potser l’error que té es que tracta només d’un tema però a l’hora aprofunditza en ell.
La sessió de seminari d’avui ha estat dividida en tres parts. Primerament hem repartit les activitats de pràctiques que quedaven per adjudicar. Per realitzar la jornada de pràctiques acompanyant a un alumne de tercer he d’anar a l’escola Claret amb la meva companya Eva Ladevesa i allà hem quedat amb la Miriam Vilaseca que és l’alumne de tercer que realitza les pràctiques en aquell centre. L’escola Sadako és la que visitaré el Dijous en l’activitat anomenada visita a un centre educatiu escolar.
Aquesta setmana l’actualitat educativa a vingut donada de la mà de la Monica Gutiérrez, va esmentar tres noticies aparegudes aquesta setmana en els mitjans de comunicació escrits. La medicació escolar es comença a aplicar a les escoles catalanes, aquesta era una de les noticies. Però jo he de comentar que a la meva escola fa temps que s’ofereix aquest servei on fins i tot els alumnes que cursaven un cursat variable determinat podien fer de mediadors en conflictes escolars entre alumnes. Un tema d’actualitat i comentat a seminari que partia d’un article d’opinió era la feina dels mestres que en molts moments se’ls donen més responsabilitats de les que haurien de tenir i se’ls tatxa d’incompetents. Finalment hem treballat amb la noticia que tractava sobre, l’escola obligatòria fins als divuit anys. Aquest va ser el tema de debat.
Finalment la nostre companya Paula Antonell va presentar la revista. Aquesta es titulava “Escola Catalan” , és publicada per l’editorial Òmnium des de 1965 i en llengua catalana. La seva publicació és realitza cada dos mesos i cada exemplar tracta sobre un tema concret. El número presentat a classe tractava sobre la literatura catalana així que tot estava relacionat amb aquet eix.
La revista està estructurada en vuit blocs i aquests són:
- Elemental (article d’opinió i reflexió sobre el tema)
- Escola catalana (articles sobre l’escola)
- Entrevista (persona que té relació amb el tema)
- Experiències
- Llengua “Sense pèls a la llengua”
- Informació i comentaris
- Llibres i materials
- Lletra menuda
El tema de debat sobre la revista ha estat entorn a un article que es centrava el l’actitud d’alguns pares envers al futur del seus fills i la frase “Els nens són persones no projectes” emmarca el contingut del debat que vam dur a terme.
REFLEXIÓ:
Les escoles que m’han sigut assignades són les que volia així que estic contenta, espero poder gaudir i aprendre, principalment, de les diferents visites.
L’actualitat educativa d’aquest setmana a estat entretinguda i el tema escollit per el debat ha donat de si. Sobre el tema de debat estic d’acord però no obligar als alumnes a fer batxillerat si no obrir les portes perquè puguin fer cicles de formació i així especialitzar en primer grau, però no condicionar el seu futur amb setze anys.
La presentació per part de la Paula de la revista educativa ha estat molt bona i a més és una revista molt complerta. Potser l’error que té es que tracta només d’un tema però a l’hora aprofunditza en ell.
dilluns, 9 de novembre del 2009
COED (9 nov)
DESCRIPCIÓ:
Avui he tingut classe extraordinària de COED perquè he hagut de fer l’exposició sobre el procés que vaig dur a terme per poder fer la descripció la Lorena.
L’estructura de la meva descripció està dividida en tres parts, a la primera explico perquè m’hi vaig fixar en ella, seguidament la descric físicament però no li doncs massa importància perquè el físic el pot apreciar qualsevol. És de gran importància la tercera i ultima part on explico com és ella i el que m’aporta.
REFLEXIÓ:
Quasi tothom a seguit el mateix procés per dur a terme la redacció. Ens hem fixat en un aspecte d’aquesta persona i a partir d’aquí hem fet créixer la bola sobre aquesta persona. L’activitat d’avui ha sigut molt interessant i agradable de dur a terme, perquè mitjançant l’exposició podies narrar el camí però també el resultat i a l’hora animar als demés a que coneguin a aquesta persona.
He trobat a faltar la meva meitat de la classe. He notat que l’ambient era diferent i això encara m’ha fet posar més nerviosa del que ja estava.
dissabte, 7 de novembre del 2009
nou "Qui és ella?"
Les noies interessades en la moda que inclou els complements i demés potser us heu fixat en ella. No se si la passió de la meva amiga són les sabates però sinó ho és així ho sembla. En el temps que portem de classe he pogut comptabilitzar més de deu parell de sabates als seus peus, cal afegir també que sempre que pot intenta combinar amb la bossa però això ja és més difícil.
Tant se val si són sabates planes o de taló el que a ella l’importa és combinar amb el seu model, sempre hi ha una excepció i en el seu cas és els Dijous, com que entrem molt d'hora a la facultat sovint no conjuga “correctament” ,però un dia és un dia, i aquell dia és perdonable.
Sempre va acompanyada, mai la veuràs sola, és rossa i alta, per tant,és una persona que destaca, però quan la coneixes, és una persona que t’omple per dins. La Lorena és aquella amiga que necessitava tenir en una gran escola com la universitat. Per suposat que tinc el meu grup però és una persona especial que sap portar una conversa així com comprendrem i fer-se estimar.
M’agradaria acabar dient que ella i la Judit són les primeres persones que vaig conèixer en aquesta nova vida que tot just acaba de començar, aquestes persones ja són una part important d’aquest camí però actualment tenim un grup reduït del qual n’estic molt orgullosa de formar-hi part. Elles em saben treure un somriure, i consolar-me en els moments que fan falta.
divendres, 6 de novembre del 2009
Seminari 1 (6 nov)
DESCRIPCIÓ:
La sessió de seminari d’avui a servit per parlar de la setmana de pràctiques així com també per exposar la revista el Guix.
L’Eduard a presentat la revista publicada per l’editorial Graó mensualment amb nou exemplars l’any perquè a l’estiu la publicació és veu reduïda. El cost de cada exemplar és de 7,80€.
La revista consta de vuit parts destacades:
- Editorial
- Opinió
- Monogràfic (tracta a fons un tema concret)
- Experiències (proposades pels centres perquè altres escoles les realitzin)
- Escola, territori i comunitat
- El tema del curs (tema de tria anual i en cada exemplar es tracta un apartat específic)
- Reflexió
- Recull: Hem llegit (recomanacions de les lectures)
Trobades (congressos i jornades)
Convocatòries (concursos i premis)
Materials i recursos
Noticies
Webs
Tira irònica
El tema de debat proposat pel nostre company Eduard ha sigut la implantació de la LOE. Com que teníem molts temes sobre la setmana de pràctiques a tractar no hem fet un debat si no que cadascú a aportat la seva opinió sobre algun aspecte concret d’aquesta llei.
La setmana del setze al vint-i-dos de Novembre realitzarem diferents activitats per dur a terme activitats practiques. L’horari és el següent:
-Dilluns: Conferència FER DE MESTRES
Conferència ELS BLOCS A L’ESCOLA
-Dimarts: Jornada de pràctiques, compartir un dia de treball amb un company de tercer curs de la facultat a la seva escola de pràctiques.
-Dimecres: Visita a un centre socioeducatiu, concretament “La Masia” del FCB
-Dijous: Visita a un centre educatiu escolar, encara per concretar
-Divendres: Visita a l’espai educatiu d’una entitat o exposició d’interès públic. La meva companya Eva Ladeves i jo hem triat "L'aquàrium"
REFLEXIÓ:
La jornada de seminari d’avui a servit per organitzar la setmana d’activitats extraordinàries i la diversitat d’activitats sembla una gran aposta de la universitat com també la participació en diferents grups. Els treballs a realitzar després de cada activitat els torbo adequats perquè ja que no fem pràctiques o estada a l’escola almenys podem transmetre la nostra experiència als nostres companys de grup.
AMPLIACIÓ:
Per ampliar aquesta entrada he buscat informació a la web de FCB sobre "La Masia" la qual visitaré dimecres. Divendres visitarem “l’Aquarium” i aquí torno a posar la web d’aquestes instal·lacions.
COED (6 nov)
DESCRIPCIÓ
La sessió de comunicació oral, escrita i digital avui s’ha dividit en dos part ben clares. Primerament quinze companys de classe han fet la seva exposició oral en la qual han reproduït un poema, un fragment d’un llibre, una rondalla o llegenda. Per cada persona que exposava tres companys havíem d’avaluar la seva exposició omplint un qüestionari amb les següents graelles:
- Elecció del text
- Expressió oral
- Mirada
- Veu
- Postura
- Gesticulació
- Control dels nervis
- Altres
Finalment hem mirat el bloc del nostre company Angel, també teníem un qüestionari a omplir però al ser el primer que veiem no el podíem avaluar amés molts companys no recordaven que avui havíem de fer aquesta activitat.
REFLEXIÓ
A l’exposició podem demostrar que la lectura del llibre “Com parlar bé en públic” ens a servit per aprendre a controlar els nervis a saber utilitzar el vocabulari adequat com també saber dirigir-nos al públic sense mirar-nos el mèlic.
La visita del bloc serveix per poder comparar els bloc i així saber el que hem de corregir o afegir al nostre espai digital.
La sessió de comunicació oral, escrita i digital avui s’ha dividit en dos part ben clares. Primerament quinze companys de classe han fet la seva exposició oral en la qual han reproduït un poema, un fragment d’un llibre, una rondalla o llegenda. Per cada persona que exposava tres companys havíem d’avaluar la seva exposició omplint un qüestionari amb les següents graelles:
- Elecció del text
- Expressió oral
- Mirada
- Veu
- Postura
- Gesticulació
- Control dels nervis
- Altres
Finalment hem mirat el bloc del nostre company Angel, també teníem un qüestionari a omplir però al ser el primer que veiem no el podíem avaluar amés molts companys no recordaven que avui havíem de fer aquesta activitat.
REFLEXIÓ
A l’exposició podem demostrar que la lectura del llibre “Com parlar bé en públic” ens a servit per aprendre a controlar els nervis a saber utilitzar el vocabulari adequat com també saber dirigir-nos al públic sense mirar-nos el mèlic.
La visita del bloc serveix per poder comparar els bloc i així saber el que hem de corregir o afegir al nostre espai digital.
COED (2 nov)
Dilluns vaig anar a fer l’examen de cotxe a Vilafranca del Penedès per la qual cosa no vaig poder assistir a classe de comunicació oral, escrita i digital. Sé que van fer l’exposició del Qui ets tu?
COED (30 oct)
DESCRIPCIÓ
Avui a la sessió de comunicació oral, escrita i digital hem tractat dos temes diferents.
Primerament hem fet la lectura de l’article titulat “Coses meves” de l’Albert Om. És un article que tracta sobre les llegendes urbanes i en aquest cas es centren en el prestigiós restaurant “El Bulli” de Ferran Adrià. Dins l’article també hi ha lloc per a la broma fent referència al cas Millet, un cas que està en boca de tota la societat catalana.
La segona part de la classe ha estat la lectura d’un fragment del llibre de Jesús Tusón titulat “Lingüística. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios”
El llenguatge és un instrument que serveix per comunicar-nos, ajuda a l’organització de l’entorn, és suport de la memòria i a l’hora desenvolupa la intel·ligència. El seu fi és la comunicació entre éssers humans però també ens ajuda a autorealitzar-nos.
1) Més que un mitjà de comunicació:
Les senyals formen part d’un procés de comunicació que adquireixen sentit quan fan d’enllaç entre l’emissor i el comunicador. El llenguatge humà està construït per signes i és un instrument de comunicació.
2) Elements per a definir el llenguatge:
El llenguatge és el mitjà de comunicació i expressió. El llenguatge s’organitza en sis nivells diferents (discurs, l’oració, el sintagma, el morfema i el fonema) i comporta creativitat.
a) El llenguatge i l’entorn
El llenguatge serveix per organitzar l’entorn, perquè limitem el número d’objectes per poder-los conèixer. La reducció ens permet entendre’ns entre humans.
b) El llenguatge i el pensament
El llenguatge fa que les persones pugin pensar perquè cal tenir una base cerebral per poder parlar i si no parlem no mostrem la nostra intel·ligència.
c) El llenguatge i la memòria
El llenguatge té un paper bàsic en la memòria perquè així podem transmetre els coneixements que hem adquirit. Personalment el llenguatge ens dóna vida perquè ens permet formar l’ identitat.
d) El llenguatge i l’auto expressió
L’auto expressió es dur a terme gràcies al llenguatge perquè aquet ens permet expressar-nos. Quan parlem deixem anar una seqüència de paraules que estan a la nostre ment. Així que podem conversar amb nosaltres mateixos, reflexionar, etc.
e) La por més extensa
Les expressions humanes poden ser traduïdes als llenguatge i a l’hora els humans tenim por al llenguatge.
3) Les llengües del món
Tothom parla al menys una llengua així que mostra la seva capacitat comunicativa.
a) Número de llengües
No hi ha un nombre exacte està entre les tres mil i quatre mil llengües al món.
b) Estats i llengües
Al món hi ha 165 estats i per cada estat hi haurien més de divuit llengües, si la repartició fos equitativa.
c) Famílies lingüístiques
Les llengües del món s’agrupen en famílies que comparteixen trets característics.
- Indoeuropea
- Camitosemàntica
- Bantu
- Uràlica
- Altaica
- Chino-austrina
4) Els prejudicis lingüístics.
Hi ha tendència a crear xenofòbia en vers la lingüística però s’ha d’evitar fer judicis de valor.
a) Llengües musicals i les aspres
Aquestes són qualitats irrellevants sobre una llengua i els judicis moltes vegades és formen des dels propis parlants però cal evitar fer-los per no infravalorar una llengua.
b) Llengües públiques i privades
Hi ha llegües que tenen privilegis politics i d’altres que queden en l’àmbit familiar.
c) Llengües primitives?
No hi ha llengües primitives perquè és la qualificació que es dóna a una llengua segons el tipus de parlants que té.
O també perquè no té una gramàtica escrita però la redacció de la gramàtica no configura una llengua.
REFLEXIÓ
El toc d’humor a la classe l’ha donat la lectura de l’article escrit per l’Albert Om. I el dossier la “Lingüística” ens a ajudat a comprendre la varietat, i la necessitat de tenir un llenguatge per poder comunicar-nos entre altres coses.
Avui a la sessió de comunicació oral, escrita i digital hem tractat dos temes diferents.
Primerament hem fet la lectura de l’article titulat “Coses meves” de l’Albert Om. És un article que tracta sobre les llegendes urbanes i en aquest cas es centren en el prestigiós restaurant “El Bulli” de Ferran Adrià. Dins l’article també hi ha lloc per a la broma fent referència al cas Millet, un cas que està en boca de tota la societat catalana.
La segona part de la classe ha estat la lectura d’un fragment del llibre de Jesús Tusón titulat “Lingüística. Una introducción al estudio del lenguaje, con textos comentados y ejercicios”
El llenguatge és un instrument que serveix per comunicar-nos, ajuda a l’organització de l’entorn, és suport de la memòria i a l’hora desenvolupa la intel·ligència. El seu fi és la comunicació entre éssers humans però també ens ajuda a autorealitzar-nos.
1) Més que un mitjà de comunicació:
Les senyals formen part d’un procés de comunicació que adquireixen sentit quan fan d’enllaç entre l’emissor i el comunicador. El llenguatge humà està construït per signes i és un instrument de comunicació.
2) Elements per a definir el llenguatge:
El llenguatge és el mitjà de comunicació i expressió. El llenguatge s’organitza en sis nivells diferents (discurs, l’oració, el sintagma, el morfema i el fonema) i comporta creativitat.
a) El llenguatge i l’entorn
El llenguatge serveix per organitzar l’entorn, perquè limitem el número d’objectes per poder-los conèixer. La reducció ens permet entendre’ns entre humans.
b) El llenguatge i el pensament
El llenguatge fa que les persones pugin pensar perquè cal tenir una base cerebral per poder parlar i si no parlem no mostrem la nostra intel·ligència.
c) El llenguatge i la memòria
El llenguatge té un paper bàsic en la memòria perquè així podem transmetre els coneixements que hem adquirit. Personalment el llenguatge ens dóna vida perquè ens permet formar l’ identitat.
d) El llenguatge i l’auto expressió
L’auto expressió es dur a terme gràcies al llenguatge perquè aquet ens permet expressar-nos. Quan parlem deixem anar una seqüència de paraules que estan a la nostre ment. Així que podem conversar amb nosaltres mateixos, reflexionar, etc.
e) La por més extensa
Les expressions humanes poden ser traduïdes als llenguatge i a l’hora els humans tenim por al llenguatge.
3) Les llengües del món
Tothom parla al menys una llengua així que mostra la seva capacitat comunicativa.
a) Número de llengües
No hi ha un nombre exacte està entre les tres mil i quatre mil llengües al món.
b) Estats i llengües
Al món hi ha 165 estats i per cada estat hi haurien més de divuit llengües, si la repartició fos equitativa.
c) Famílies lingüístiques
Les llengües del món s’agrupen en famílies que comparteixen trets característics.
- Indoeuropea
- Camitosemàntica
- Bantu
- Uràlica
- Altaica
- Chino-austrina
4) Els prejudicis lingüístics.
Hi ha tendència a crear xenofòbia en vers la lingüística però s’ha d’evitar fer judicis de valor.
a) Llengües musicals i les aspres
Aquestes són qualitats irrellevants sobre una llengua i els judicis moltes vegades és formen des dels propis parlants però cal evitar fer-los per no infravalorar una llengua.
b) Llengües públiques i privades
Hi ha llegües que tenen privilegis politics i d’altres que queden en l’àmbit familiar.
c) Llengües primitives?
No hi ha llengües primitives perquè és la qualificació que es dóna a una llengua segons el tipus de parlants que té.
O també perquè no té una gramàtica escrita però la redacció de la gramàtica no configura una llengua.
REFLEXIÓ
El toc d’humor a la classe l’ha donat la lectura de l’article escrit per l’Albert Om. I el dossier la “Lingüística” ens a ajudat a comprendre la varietat, i la necessitat de tenir un llenguatge per poder comunicar-nos entre altres coses.
dijous, 5 de novembre del 2009
Video GTIC!
CERTES PERSONES SEMPRE ESTAN
Personatges principals: Anna i Carles
Secundaris: Eva, Maria, Judit I Lorena
Història: L’Anna té unes bones amigues, però s’enamora del Carles i les deixa de banda.
Desprès es queda embarassada d’ ell i la deixa i llavors l’Anna intenta tornar amb les seves amigues però aquestes la deixen de banda i només la Lorena la torna acceptar.
diumenge, 1 de novembre del 2009
Seminari 1 (30 oct)
Descripció:
La sessió de seminari d’avui només ha tingut dos activitats i una lectura d’un article d’opinió. Hem començat amb la informació per part de la Lluïsa Cirera d’un taller de relaxació que cada any es fa al centre.
La revista d’avui ha estat presentada pel Macià i es titula “Cooperación educativa: kikiriki”, aquesta revista s’edita a Sevilla des de l’any 1988. La seva publicació es trimestral i el seu cost són 18€. El tema que hem tractat i aprofundit a sigut “¿Educació per a la ciutadania, matèria obligatòria?”
Hem seguit amb el tema de la biografia educativa i hem llegit el que a la sessió passada vam escriure sobre la nostre assignatura preferida i la majoria de nosaltres hem dit la música i l’educació física. I seguint amb aquest apartat de seminari ens a tocar narrar una experiència conflictiva a l’escola, d’aquesta posada en comú també va sorgir un debat sobre l’actuació del mestre en determinats moments.
L’article d’opinió escrit per l’Empar Molinar, tractava sobre el canvi de nom de les vacances escolars i a l’hora ironitzava sobre el cas Millet i la societat catalana.
Reflexió:
El que més m’ha agradat ha sigut la biografia educativa, és una manera d’explicar la teva vida escolar a través de diferents treballs i a l’hora millorar l’expressió escrita.
La sessió de seminari d’avui només ha tingut dos activitats i una lectura d’un article d’opinió. Hem començat amb la informació per part de la Lluïsa Cirera d’un taller de relaxació que cada any es fa al centre.
La revista d’avui ha estat presentada pel Macià i es titula “Cooperación educativa: kikiriki”, aquesta revista s’edita a Sevilla des de l’any 1988. La seva publicació es trimestral i el seu cost són 18€. El tema que hem tractat i aprofundit a sigut “¿Educació per a la ciutadania, matèria obligatòria?”
Hem seguit amb el tema de la biografia educativa i hem llegit el que a la sessió passada vam escriure sobre la nostre assignatura preferida i la majoria de nosaltres hem dit la música i l’educació física. I seguint amb aquest apartat de seminari ens a tocar narrar una experiència conflictiva a l’escola, d’aquesta posada en comú també va sorgir un debat sobre l’actuació del mestre en determinats moments.
L’article d’opinió escrit per l’Empar Molinar, tractava sobre el canvi de nom de les vacances escolars i a l’hora ironitzava sobre el cas Millet i la societat catalana.
Reflexió:
El que més m’ha agradat ha sigut la biografia educativa, és una manera d’explicar la teva vida escolar a través de diferents treballs i a l’hora millorar l’expressió escrita.
Seminari 1 (28 oct)
Descripció:
Avui a seminari hem treballat tres apartats diferents: la noticia, la revista i hem seguit elaborant la nostre biografia educativa.
L’actualitat educativa a sigut presentada per la Irene, la Laura i jo. Cadascuna a aportat una noticia i un tema de debat. La primera noticia a sigut sobre la prova a final de l’ESO, i el debat per saber si estem a favor o en contra d’aquesta prova. La segona, era la meva noticia i tractava sobre la informàtica a les aules, amb els ordinadors portàtils. D’aquesta noticia vam comentar si era adequat que els nens de nou i deu anys tinguessin un ordinador com a eina fonamental de treball. I finalment l’ultima noticia tractava sobre l’elevat consum de drogues entre els joves i les patrulles anticampana que multen als pares amb 3000€. Aquesta noticia va donar per a molt, perquè el tema de debat va ser: “S’hauria de multar als pares del alumnes que facin campana?”.
La revista exposada s’edita en Castellà i des de l’any 1941 i és una revista en format de diari. Aquesta revista és molt complerta doncs inclou noticies educatives de cada autonomia, així com noves lleis sobre la matèria. Com a tema per comentar hi havia diverses opcions i vam passar per sobre de cada un. La tercera hora de Català i el mestre com a agent d’autoritat.
Darrerament a la biografia educativa vam escriure sobre l’assignatura que més ens agradava i el perquè.
Reflexió:
La varietat de temes a tractar a la sessió de seminari la fan més amenes i dinàmiques. Tractar l’actualitat educativa serveix per no passar per alt les noticies que ens podrien semblar irrellevants però que poden decidir el nostre futur, com a estudiants i com a mestres.
L’activitat de la revista hem sembla gratificant perquè mai havia pensat que hi havia revistes tan complertes com aquesta, on hi ha molts apartats amb articles d’opinió, noticies autonòmiques, lleis, etc.
Avui a seminari hem treballat tres apartats diferents: la noticia, la revista i hem seguit elaborant la nostre biografia educativa.
L’actualitat educativa a sigut presentada per la Irene, la Laura i jo. Cadascuna a aportat una noticia i un tema de debat. La primera noticia a sigut sobre la prova a final de l’ESO, i el debat per saber si estem a favor o en contra d’aquesta prova. La segona, era la meva noticia i tractava sobre la informàtica a les aules, amb els ordinadors portàtils. D’aquesta noticia vam comentar si era adequat que els nens de nou i deu anys tinguessin un ordinador com a eina fonamental de treball. I finalment l’ultima noticia tractava sobre l’elevat consum de drogues entre els joves i les patrulles anticampana que multen als pares amb 3000€. Aquesta noticia va donar per a molt, perquè el tema de debat va ser: “S’hauria de multar als pares del alumnes que facin campana?”.
La revista exposada s’edita en Castellà i des de l’any 1941 i és una revista en format de diari. Aquesta revista és molt complerta doncs inclou noticies educatives de cada autonomia, així com noves lleis sobre la matèria. Com a tema per comentar hi havia diverses opcions i vam passar per sobre de cada un. La tercera hora de Català i el mestre com a agent d’autoritat.
Darrerament a la biografia educativa vam escriure sobre l’assignatura que més ens agradava i el perquè.
Reflexió:
La varietat de temes a tractar a la sessió de seminari la fan més amenes i dinàmiques. Tractar l’actualitat educativa serveix per no passar per alt les noticies que ens podrien semblar irrellevants però que poden decidir el nostre futur, com a estudiants i com a mestres.
L’activitat de la revista hem sembla gratificant perquè mai havia pensat que hi havia revistes tan complertes com aquesta, on hi ha molts apartats amb articles d’opinió, noticies autonòmiques, lleis, etc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
