COED (16 oct)

Descripció:
Aquesta setmana només hem tingut un dia de COED en el qual vam aprofundir en la llengua oral i escrita que han de saber els mestres.
Ens hem centrat en la part de l’expressió escrita de la qual hem destacat deu apartats. D’aquests deu apartats, sis són iguals que els de l’expressió oral:
- Correcció ortogràfica
- Estructuració del text
- Puntuació
- Riquesa de vocabulari
- Precisió del significat
- Absència de barbarismes
- Ús de frases fetes i refranys
- Morfosintaxi genuïna
- Ús correcte dels verbs
- Cal·ligrafia i pulcritud

Vam fer una activitat sobre la rondalla i la llegenda en la que havíem de saber diferenciar-les i escriure'n alguna llegenda que sabéssim. Vam haber de responder a aquestes preguntes:
- Teniu algun llibre de rondalles?
- Sabeu d’algun autor que s’hagi dedicat a recollir-les?
- Diferència entre rondalla i llegenda?
- Coneixeu alguna llegenda vinculada al territori?
- Coneixeu alguna llegenda urbana?

I finalment la nostra mestre Lluïsa ens va llegir un poema molt maco sobre la tardor.

Reflexió:
Hem sembla adequat que tractem la llengua d'aquesta manera perquè encara que només siguem al primer curs també hem de començar a centrar-nos en la nostre eina de treball, el llenguatge tant oral com escrit.

Ampliació:
Ampliaré l'entrada al bloc amb un poema d'Àngel Guimerà sobre la tardor i la diferència entre ronddalla i llegenda.

Les fulles seques d'Àngel Guimerà


Les fulles seques fan sardana
d'ací d'allà saltironant,
i dintre el bosc la tramuntana
sembla la cobla al lluny sonant.

I quin seguit de fulles roges
que enjogassades porta el vent;
les que més corren, semblen boges,
altres se'n vénen dolçament.

I quan el sol se'n va a la posta,
l'arbre que enyora el seu fullam,
poc a poquet son ombra acosta
als balladors damunt del camp.

I surt la lluna trista i sola,
fulla d'un arbre on ha viscut,
que va cercant pel cel on vola
les companyones que ha perdut.

Les fulles seques fan sardana;
mes, quan l'albada surt després,
de les endú la tramuntana
espais enlaire per mai més.

I l'arbre sec ja torna a viure,
fulles i flors arreu badant,
i cada brot, quin cants de riure,
fent nius les aus i els becs juntant!

Després la fruita, que encisera,
pengim-penjam al sol que és foc,
el préssec ros i la cirera,
la pruna clàudia i l'albelcorc!

Oidà!Quin goig! Fem les rodones,
sardanejant de dia i de nit,
les mans unint homes i dones,
els ulls clavats en l'infinit!

La llegenda segons el institut d’estudis catalans són narració popular d’esdeveniments sovint amb un fons real però desenrotllat i transformat per la tradició.
I la rondalla és una narració generalment breu, popular, sovint de transmissió oral, de caràcter fantàstic, llegendari o amb elements reals, destinada especialment a l’entreteniment dels infants. Contar rondalles les vetlles prop del foc.