divendres, 23 d’octubre del 2009

Seminari 1 (23 oct)

Descripció:
A la jornada de Seminari d’avui hem tornat a tractar tres temes diferents o millor dit hem fet tres activitats diferents. El treball del llibre “Va de mestres”, la presentació de la revista i hem parlat dels mestres que han sigut importants durant la primària.

L’entrega del treball del llibre “Va de mestres” a servit per poder expressar en veu alta i compartir amb els companys el moment més emotiu del llibre així com també hem parlat sobre el que més ens a sorprès de la lectura i m’ha agradat molt la reflexió que ha fet la companya Sara Olmo “A mi el que m’ha agradat es que el llibre m’hagi agradat”. És una citació plena de sinceritat i sorprèn el saber que un llibre obligatori pot fer canviar la visió sobre la lectura.
El nostre company Cristian Cubillo a presentat la revista “Perspectiva escolar” amb l’entrega d’una fitxa resumint el contingut de la revista. El tema de debat d’aquesta revista no hem pogut dur a terme perquè hem llegit un article “Elogi de les mans”, l’article és la crònica d’un llibre on l’autor d’aqueta opinió intenta vendre’ns el llibre.

La continuació de la lectura dels mestres que ens han marcat ha sigut emotiva perquè t’adones que cada escola té la seva metodologia i cada infant el seu record. No s’ha repetit cap motiu pel qual un alumne conserva un record del mestre però és emotiu pensar que això també ens pot passar.

Reflexió:
La sessió de Seminari d’avui ha servit per poder dialogar i expressar les nostres opinions sobre diferents temes així com escolar les intervencions dels altres companys. El llibre “Va de mestres” m’ha servit per poder veure reflectides les meves pors però també hi ha capítols que encara hem motiven més per exercir aquesta professió que està clar que no és una professió qualsevol, si no una vocació.

La lectura de les redaccions sobre els mestres que ens han marcat la vida m’ha agradat molt perquè cap company a coincidit a l’hora d’argumentar però m’ha omplert com a persona el pensar que d’aquí uns anys, si tot va bé, els alumnes recordaran de mi i espero poder exercir la meva vocació com a metres igual que va fer la Marina.

Ella era una mestra especial algú a qui mai oblides i possiblement va ser ella la causant d’aquesta gran elecció. Sempre et marques un llistó i el meu va ser: ser com ella. Encara estic en procés però espero ser com ella o fins i tot millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada