SEMINARI 1 (13 nov)

DESCRIPCIÓ:

La sessió de seminari d’avui a girat al voltant de la lectura que hem dut a terme. El llibre que havíem de llegir es titulava “El caçador d’estels” i l’autor és khaled Hosseini. El llibre tracta diferents aspectes socials com per exemple; la història d’un país, l’amistat i també els sentiments que les persones podem arribar a sentir pels altres.

Per comprovar que cada un de nosaltres havia llegit la novel·la hem hagut de redactar sobre un d’aquests tres temes:
-Argument del llibre
-Descriu un personatge principal
-Descriu un personatge secundari
-Descriu l’ambient social
-Recomana el llibre
A sorprès les redaccions que hem fer perquè demostraven que hem llegit el llibre i que ens hi hem implicat en la lectura. La veritat que no era feina difícil perquè és un llibre, que com comentaré posteriorment, crea addicció.

Finalment i per acabar de treballar el llibre hem comentat en veu alta el que més ens a agradat del llibre així com el que ens a sorprès.

La nostre companya Eva a presentat la revista educativa titulada “Organización i gestión educativa”. L’exemplar era el número setanta-sis i aquesta revista s’edita des de 1993 i en llengua castellana. El número es publica cada dos mesos i té un cost de dotze euros encara que la subscripció anual costa seixanta-quatre amb seixanta euros.
La revista està dividida en diferents apartats, i aquests són els següents:
-Editorial (escrit pel director)
-Noticies
-Fòrum obert (totes les persones involucrades en l’educació poden donar la seva opinió)
-Article d’actualitat
-Monogràfics (tema que tracte l’exemplar)
a) Presentació
b) Article
c) Experiència
d) Bones pràctiques
e) Entrevistes
f) Per profunditzar

I com a tema de debat l’Eva a proposat la qüestió del qual tracta el monogràfic. “Creiem que tota persona que obté l’ESO compleix el que la LOE anomena competències bàsiques?”

Avui no tocava fer actualitat educativa però per problemes de salut la Sara ens a presentat les noticies que Dimecres no va poder fer. Hi ha quatre noticies ben diferents però totes amb un eix central, l’educació:
-Implicació dels pares a l’escola
-Canviar el nom de les vacances (article d’opinió)
-“La feina del mestre està poc valorada” (titular destacat d’una entrevista)
-Dos terços de 2000 aspirants cursaran el màster de secundaria (l’antic CAP)

REFLEXIÓ:

Quan se’m va presentar l’oportunitat de llegir aquest llibre no podia comprendre que en una setmana pagués llegir tres-centes vuitanta tres pàgines. Però una vegada passada l’ introducció, els primers capítols, la novel·la crea adició. Cada moment lliure aprofitava per llegir hi havia dies que llegia cent vint pàgines. En molts moments el meu pare va quedar parat per les ganes amb que llegia i ara que ell a començat el llibre entén el perquè de tot.

És un llibre que aconsegueix treure un somriure, una llàgrima i fins i tot deixar-te amb intriga. Totes les critiques que he llegit, després d’haver fet l’activitat a classe, diuen més o menys el mateix. Qualifiquen l’obra de meravellós on es mostren diferents aspectes de les persones com també destaquen la capacitat que de l’autor per engrandir petits gestos com l’amistat.

AMPLIACIÓ:

La novela nos hace una radiografía detallada de este país tan cruelmente tratado a lo largo de los años, veremos la invasión rusa y lo que trae consigo, también leeremos la llegada de los talibanes al poder y el despotismo que estos realizarán en su país. Es una novela dura, muy dura, los detalles no acaban de ser escabrosos pero la imagen que creará nuestra mente al leer, sí hará que estos detalles lo sean. No puedo recordar cuántas veces me he tenido que limpiar las lágrimas de los ojos ante las injusticias, el dolor, la pena que se vive en el libro. Verás cómo personas buenas acaban teniendo finales que no son dignos de ellos. También verás las dificultades de estos personajes cuando marchan como refugiados a Estados Unidos, sus condiciones sociales.

Es un libro que engancha, ¿qué puedo decir yo? lo he leído en tan sólo cuatro días, si bien hay que decir que estoy de vacaciones y he podido sacar tiempo para ello. De todas formas es un libro que, a pesar de sus 382 páginas se lee en un abrir y cerrar de ojos. No puedes dejar sólos a los protagonistas, no puedes quedarte sin saber qué pasará. Es un libro maravilloso.
Aquí dejo algunas de las muchas perlas que el libro tiene:
-”En Afganistan hay muchos niños, pero poca infancia”.
- “Cuando mientes le robas a alguien el derecho a la verdad”.
- “Por tí lo haría mil veces”
Un libro hermoso por encima de muchos.