dissabte, 19 de desembre del 2009

Reflexió personal sobre el seminari 1

Mai havia sabut que era la paraula seminari però ara que tot just acaba el primer quatrimestre d’aquesta assignatura ja comprenc, perfectament, el que aquesta paraula significa per la casa. Gràcies a la Lluïsa Cirera, la nostra mestra, he aprés a valorar l’actualitat educativa a la qual quasi mai prestava atenció. Ja no només llegeixo revistes d’actualitat sinó que també conec i de tant en quant, llegeixo alguna revista d’educació que tenim a la biblioteca. No sabia que els esquemes fossin tan importants però m’he ne adonat que aquests representen gran part de la preparació. La Lluïsa sempre donava molta importància als esquemes i a partir d’ara també se la donaré jo perquè aquests serveixen per guiar les exposicions o intervencions.

Personalment el seminari m’ha aportat diversos valors com per exemple a fomentat el respecte. Ara sé valorar les opinions dels demés. Sobretot aquesta assignatura m’ha ajudat a conèixer, de més de prop, a alguns dels quinze companys. Les lectures, que anteriorment representaven un suplici per mi, en l’actualitat sé treure’n tot el suc. El llibre que més m’ha agradat ha sigut “El caçador d’estels”.

Quan vaig veure la grossor del llibre se’m va caure el cel damunt però només començar la lectura m’hi vaig enganxar, tornar addicte, qualsevol estona lliure aprofitava per comentar la lectura amb la meva companya Eva Ladevesa. He d’agrair al seminari l’oportunitat que m’ha donat de conèixer a tots els meus companys però en especial a l’Eva amb la que ara tinc una relació molt personal.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada